ABANS D’ARA

La contaminació a Barcelona (1972)

Peces històriques

La contaminació a Barcelona (1972)
Rafael Espinós
24/06/2022
2 min
2
Regala aquest article

De l’informe de Rafael Espinós (Barcelona, 1948-1991) en un número de Destino (20-V-1972) sobre la crisi climàtica. Traducció pròpia. Ara fa cinquanta anys (del 5 al 16 de juny del 1972) es va reunir a Estocolm la Conferència Científica de les Nacions Unides, coneguda com Primera Cimera per la Terra. Va fer un toc d’alarma que mig segle després segueix sense ser atès.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Qui contamina a Barcelona? En primer lloc, els automòbils. Després, els fums emesos per les indústries (235 fàbriques de productes quimicofarmacèutics, 220 quimicondustrials, 202 foneries de ferro i metalls diversos, 55 tallers de galvanoplàstia, 70 fàbriques de vidre, 40 d’insecticides i 110 de vernissos i pintures, essencialment). En tercer lloc, les calefaccions domèstiques que cremen carbó, gasoil o gas. Aquests són, per ordre d’importància, els factors que determinen unes boires perceptibles tothora a la ciutat. I, principalment, a primeres hores del matí: “Gairebé cada matinada –explica el doctor Hernández, cap del servei d’Hidrologia i Pol·lució de l’Ajuntament– es produeix a Barcelona una inversió de temperatura. Hi ha capes d’aire fred que no poden baixar i formen un sostre que impedeix el normal aireig dels fums. La calor del sol, a l’incidir sobre aquestes capes, els dissoldrà en una o dues hores. En aquest lapse és quan podem advertir la concentració de fums de la ciutat, com una boirina espessa que es va dissipant lentament”. Funcionen en el nucli urbà 34 estacions mesuradores dels nivells de pol·lució, 20 de les quals s’encarreguen de detectar la presència de SO (sulfurós) i també d’aerosols o fums. La resta tenen la funció de recollir pols o partícules sedimentables. Els controls de sulfurós assenyalen com a barri més fortament contaminat el Poblenou, principalment a la rodalia del Besòs. El segueix, amb uns 60 micrograms de sulfurós menys per metre cúbic d’aire, l’Eixample. Aquí, l’indret estratègic és la cruïlla dels carrers París i Urgell, pel seu volum de trànsit i –sobretot– les aturades obligades davant els semàfors en vermell. (Els motors, al ralentí, és quan emeten gasos més contaminants). Els carrers de Balmes, Diputació, Consell de Cent i Rambla de Catalunya registren també mitjanes molt elevades, que arriben freqüentment als 235 o 240 micrograms. Les zones més netes són Pedralbes, Sarrià, Montbau, la Guineueta i la part alta d’Horta. Allí les mitjanes assoleixen sovint els 10 micrograms. [...] Segons els últims estudis realitzats en el Laboratori Municipal, Barcelona registra nivells de contaminació cada vegada més baixos. “Les causes –m’explica el doctor Hernández– obeeixen a diversos factors: el règim de pluges, que neteja la ciutat arrossegant les partícules en suspensió; la progressiva substitució de carbons fòssils per combustibles menys contaminants en les calefaccions domèstiques (gas ciutat, gas natural, butà...); el subministrament de derivats petrolífers de major qualitat i l’electrificació de molts serveis. “També és possible –diu el doctor Hernández– que hagi influït en el descens de la pol·lució la presa de consciència de conductors i industrials, que es van adaptant a les disposicions reguladores.” [...]

stats