Consumisme

És el conjunt d'actituds i comportaments que porten al consum repetit i indiscriminat de béns i serveis no imprescindibles. L'alimenta la il·lusió que posseir i fer més coses fa feliç, malgrat que tots sabem que l'efecte euforitzant dura poc i acaba en sensació de buidor.

La seva base antropològica, descrita per primer cop pel sociòleg Thorstein Veblen, són instints emuladors que ens impulsen a voler impressionar els altres amb un consum i un lleure ostentosos.

Basant la nostra autoestima en l'exhibició de riquesa, ja no treballem per cobrir necessitats sinó per enveja. I deixem d'intentar combatre unes desigualtats socials que garanteixen que hi hagi vencedors i fracassats.

L'economia el necessita tant que fins i tot ara, amb l'aigua al coll, segueix repetint com un lloro: només creixerem consumint més. I els llums de Nadal, com si fóssim pollets de granja, ens criden a tancar l'any patejant-nos-ho tot enmig de retallades i proclames d'austeritat.

I sí que notem que fa menys fred, però anem massa atrafegats per relacionar-ho amb el consum compulsiu. Encara que els experts assegurin que el consumisme destrueix el planeta, els mitjans privats i públics es barallen per difondre la publicitat que hi indueix.

De totes les refundacions la més urgent és un sistema econòmic que no depengui del consumisme. Ara mateix la revolta més efectiva és un consum sostenible, i depèn de cadascú. I si això ens obliga a replantejar-ho tot, fem-ho, abans que sigui massa tard.