La Constitució que ens vam donar entre... què?
Un jutjat investiga el programa Està passant pel gag sobre la Mare de Déu del Rocío, amb el qual tots hem xalat, perquè en Jair Domínguez, en Toni Soler i la Judit Martín són tres de les persones del món que més saben fer-nos riure, beneïdes siguin. L’investiga? Com? Com l’investiga? Mirant el gag? I si a ses senyories se’ls escapa el riure?
A més a més, ara, diu que “han delinquit contra la Constitució”. Preguntem-nos, doncs, què és la Constitució? Per a què serveix? Si ha de servir per fer perdre el temps a la justícia investigant un gag sobre religió, val més ser inconstitucional. Ja entenc que no és exactament un gag sobre religió i que també hi ha el fet que es fa des d’una televisió en llengua catalana. Però riure’s d’allò més sagrat és inevitable, és democràtic i no t’ho ha de prohibir cap jutge. Que es dediqui, aital jutge, a fer complir la llei. La Constitució no pot ser una cotilla infame per fer callar boques. Aquesta és “la Constitución que nos dimos entre todos”? Què molesta, què ofèn d’aquest gag? Que fa riure? Que parla de sexe? Que ridiculitza el fervor religiós? ¿Hem de prohibir els acudits sobre el Sant Sopar, la Mare de Déu, els apòstols?
La Constitució hauria de servir per a alguna cosa més que per fer bondage amb els ciutadans. La Constitució hauria de servir per fer complir allò que proposa: que tot espanyol té dret a un habitatge digne, que fort, Antònia. La Constitució hauria de parlar de drets i deures, no hauria de tapar boques en cap cas. Quantes pel·lícules, cançons, llibres haurien de ser inconstitucionals? Què fem amb Salman Rushdie? El denunciem? Tots som Charlie Hebdo? Una Constitució que serveix per portar humoristes als jutjats hauria de ser cremada. Perquè la Constitució ha de permetre, esclar, cremar la Constitució.
