Consolidar el canvi: per un govern sobiranista d'esquerres

Disposar d’un govern sobiranista d’esquerres ha obert una gran finestra d’oportunitat al país. El sobiranisme d’esquerres ha assumit la responsabilitat de governar Catalunya després de 40 anys de governs liderats pel nacionalisme conservador o per partits d’obediència estatal. S’ha obert una nova etapa amb un Govern de la Generalitat que lliga els drets de Catalunya com a nació sobirana i el benestar i la prosperitat de la ciutadania. Una nova etapa en què els drets nacionals i els drets socials són indestriables. Una etapa per conquerir noves sobiranies, totes, en línia amb altres nacions germanes amb governs marcadament sobiranistes i d’esquerres, com Escòcia o Irlanda. És així, amb aquest lideratge, que podem avançar cap a una majoria social prou àmplia per guanyar la república.

El repte era majúscul: atendre les urgències del moment –agreujades per la crisi de la covid, la guerra d’Ucraïna i la sequera–; assentar les bases d’un nou model productiu basat en el bé comú i la lluita contra les desigualtats, el canvi climàtic i tota forma de discriminació, i afrontar el conflicte de sobirania amb l’Estat amb l’objectiu prioritari de posar fi a la repressió i abordar en igualtat de condicions l’exercici del dret d’autodeterminació, aquell que reclama la majoria social de Catalunya que vol decidir votant el futur polític del país.

Guanyar sobiranies no es produeix d’un dia per l’altre, però amb només dos anys de Govern d’esquerres, els avenços són evidents i certifiquen que les esquerres sobiranistes són l’eina i la resposta. Només cal veure l’impuls de l’energètica pública, els avenços en l’adaptació i mitigació del canvi climàtic o el fre a una ampliació maldestra de l'aeroport del Prat; la gratuïtat dels productes menstruals o els permisos per dolor menstrual o dol gestacional; la regulació del preu dels lloguers i l’expropiació de pisos a grans tenidors; el proper traspàs de Rodalies; la gratuïtat de l’I2 o el reforç dels serveis públics amb la incorporació de més docents i més personal sanitari que mai. Només cal veure les xifres històriques d’ocupació. Només cal veure com avui els presos polítics són lliures i aviat, gràcies a l’amnistia, posarem fi al pitjor episodi de repressió de la nostra història recent.

Malgrat les reticències al canvi dels que han vist perillar la seva hegemonia, la Catalunya del 2024 és molt més forta a nivell social, econòmic, cultural i nacional. Però l’inconformisme ens diu que no n’hi ha prou, que només s’ha començat a obrir camí i que s’ha d’anar més enllà; que només s’han establert les bases del canvi i que cal seguir teixint complicitats amb sensibilitats àmplies de l’independentisme i els sobiranismes d’esquerres, convençuts que l’esquerra nacional –àmplia i plural, però anant a l'una– és la via per consolidar els canvis i transformacions de fons que el país necessita.

Cal anar més enllà construint un horitzó compartit. Cal una planificació estratègica i territorial que prioritzi els aspectes socials i ambientals, els serveis a la ciutadania i que vetlli per la igualtat i l’equitat. Cal seguir insistint en propostes com la de la renda bàsica universal, la urgent descarbonització de l’economia, la lluita contra les violències masclistes o el fre al feixisme i el racisme. Cal consolidar l’aposta pels serveis públics de qualitat i per donar un futur digne a la nostra pagesia. Cal acabar la transició energètica, fent-la des de baix i a l’esquerra. I cal fer-ho sense deixar ningú enrere.

Les eleccions del 12 de maig han de servir per donar un nou impuls als canvis iniciats amb un govern inequívocament d’esquerres, sobiranista i antifeixista. Han de servir per reforçar un govern que entén la llibertat nacional i la justícia social com dues cares de la mateixa moneda. Un govern que malda per la nació sencera, la Catalunya dels 8 milions, amb tots els seus accents i diversitat interna. Un govern que no jutja per l’origen, sinó que construeix un camí nacional de via àmplia. Un govern desacomplexadament d’esquerres i amb una inequívoca adscripció nacional catalana. El canvi no es pot aturar ni podem dependre de nou d’un govern que comporti importants retrocessos des del punt de vista social i/o nacional.

Tots i totes a qui ens mou la lluita pels drets civils i polítics, pels drets socials i pels drets col·lectius dels pobles; tots i totes a qui ens mou la lluita per les múltiples sobiranies i la justícia social no podem deixar passar l’oportunitat de seguir transformant el nostre entorn, el nostre país i, de retruc, el món en què vivim i compartim.

El camí és lent, difícil i ple de contradiccions, però els avenços aconseguits mostren que val la pena continuar. Si volem que les coses passin, cal arremangar-se, cal implicar-se activament i fer-les possibles. No podem renunciar a l’oportunitat de construir un futur compartit per la nació sencera. De millorar la vida de la gent. De fer realitat una Catalunya més justa, més pròspera, més feminista, més verda, més solidària i plenament lliure. Per tot, cal un govern sobiranista d’esquerres.