Les conseqüències del clàssic
Un dels grans problemes d'avui són les expectatives. Com més altes són, més bons són els resultats que s’esperen. El clàssic de dimecres al Camp Nou s'havia ajornat a l’octubre, i això va fer que es parlés molt més de l’habitual del partit. Sempre que es repassava la classificació, per exemple, es recordava el partit pendent. I quan va arribar, doncs poca cosa i menys. Un dels Barça-Madrid més planers dels últims anys a tots els nivells.
Per això sorprèn la lectura que se’n fa després. A Madrid estan contents i orgullosos per haver empatat al Camp Nou. Feliços! Molt avall deuen ser ara mateix per celebrar que no han perdut i que no han marcat cap gol. És veritat que els blancs van jugar millor que els blaugranes i que tenien baixes importants com la de Hazard, però tampoc va ser un tsunami, com alguns mitjans han volgut fer veure, ni van tenir més ocasions que el Barça.
És a dir, el Madrid no està tan bé com es pensen. Però, esclar, la temporada passada havia perdut 5-1 i és normal, doncs, que se celebri un 0-0. Però si volen continuar vius a la Champions davant el City de Guardiola hauran d’oferir una millor imatge que la de dimecres. Perquè aquí hi ha l’altre punt: el rival que es va trobar el Madrid va ser molt fluix, insegur i físicament justíssim. Una de les pitjors cares del Barça dels últims anys. Però no sorprèn ningú, perquè manté la línia mostrada al camp del Llevant, del Leganés o del Granada. Un Barça que és a anys llum de l'equip que va meravellar el planeta ara fa una dècada. I estem d’acord que aquella generació de futbolistes és irrepetible, però falta molt més futbol i sobretot una pressió més efectiva. I segurament un entrenador que ofereixi unes solucions tàcticament més treballades que les actuals.
Veure el Barça patir, ser incapaç de treure la pilota des del darrere i no superar la pressió del Madrid fa mal. Però posar-hi solució no és gens fàcil. Segurament no només se solucionaria amb un canvi d’entrenador, tot i que hi ajudaria, sinó que també caldria renovar una part de l’onze inicial. Però cal atreviment i decisió.
El que és clar és que si l’objectiu del Barça i del Madrid és guanyar la Champions, més enllà de la Lliga, ara mateix sembla una utopia. Només per ritme i intensitat no tenen res a fer contra la majoria d’equips de setzens de final. Però fins al febrer poden passar moltes coses. De fet, tant de bo que en passin i que siguin bones.
