10/9: Consens nacional

En tots els països del món, siguin o no estats, la festa nacional expressa el consens sobre l’existència i la naturalesa de la pròpia nació. No pas el consens sobre una estratègia, sobre un debat polític circumstancial o sobre una acció de govern. Per això aquest consens nacional sol ser molt transversal, però no necessàriament unànime. La festa nacional espanyola, el 12 d’Octubre, expressa un consens sobre la naturalesa de la nació espanyola molt arrelat a l’Espanya castellana, però en el qual no participen amplis sectors a Catalunya i Euskadi. No és la festa que expressa la ciutadania administrativa, sinó una festa articulada entorn d’una idea de nació, que uns comparteixen i altres no. Passa a Espanya i en molts altres llocs. També a Catalunya. La festa nacional de Catalunya expressa el consens dels qui consideren que Catalunya és una nació i per tant un subjecte polític. No és la festa dels qui creuen que és una comunitat autònoma creada del no res per la Constitució del 78. És natural que no hi participin, com és natural que no participin en el 12 d’Octubre els qui no comparteixen el consens sobre la nació espanyola. Però és lògic que hi participin tots els qui creuen que Catalunya és una nació. Per què no hi participa el PSC?