Consells per a socialistes catalans
Alguns articulistes, com ara Quim Monzó o Salvador Cardús, han criticat severament el moviment 15-M. Alguns dels seus arguments em semblen irrefutables, però tot i això, a parer meu, resultaven en excés severs en alguns dels seus judicis. La indignació ciutadana s'ha manifestat d'aquesta manera espontània i peculiar, sens dubte esperonada pel llibre de Stéphane Hessel, que no crec que siga (com diu Cardús) una obreta sense contingut. Ans al contrari, la seua senzillesa, el seu to pamfletari (amb un estil directe, fins i tot descurat), i, com qui diu, el desig de dir la seua sense ocultar res, ha tingut un ressò sensacional, i ha estat a l'origen de les revoltes pacífiques ciutadanes. Hessel desautoritza la violència, i aquest moviment s'ha caracteritzat, i això és molt d'agrair, per les seues bones maneres. Arran del 15-M s'han produït uns escenaris que poden servir de rèplica a aquestes opinions.
El Moviment 15-M ha trencat el bipartidisme . Això és particularment cert en el cas del País Valencià, on l'entrada de Compromís tan sols es pot explicar com a conseqüència del transvasament massiu de sufragis tradicionalment socialistes. El missatge del 15-M, animant a trencar el bipartidisme, ha tingut efecte tan sols contra els socialistes: molts votants de centreesquerra han buscat una altra opció, que han estat Esquerra Unida i Compromís. Durant aquests anys, el PSPV ha estat incapaç d'articular un discurs coherent, atractiu per als seus votants, i això s'ha traduït en una pèrdua massiva de vots. Una cosa molt semblant li ha passat al PSC a les municipals, que ja venia amb el precedent de les autonòmiques. La manca de lideratge dels polítics socialistes catalans i valencians ha produït una desafecció tan gran que els que encara els voten és quasi per obligació.
El Moviment 15-M posa contra les cordes els socialistes . Crec que no s'ha valorat la importància d'aquest grup en la regeneració de l'esquerra. Si aquest moviment ciutadà segueix proclamant la necessitat de trencar el bipartidisme, l'hecatombe del socialisme pot ser completa en les pròximes eleccions del març. Per tant, el PSC hauria de reaccionar com més aviat millor, i l'única manera que veig de regenerar el partit, de donar energies i noves il·lusions, és materialitzant una escissió definitiva del PSOE, amb la creació d'un partit socialista exclusivament català. En cas contrari, li passarà com al PSPV, que tothom veu com una sucursal de Madrid (i ho és) i per tant cada vegada té menys influència sobre el seu electorat. Els votants estan cansats de trobar sempre les mateixes cares, o quan hi ha alguna novetat, la de quídams poc preparats i sense discurs que han arribat al càrrec per pura eliminació de les ments més brillants. Veritables titelles de Madrid.
Crear és resistir. Resistir és crear . Són les últimes frases del llibre de Hessel: un lema tan ingenu com efectiu. Aquesta ingenuïtat és present en bona part dels eslògans del moviment 15-M, i és el que ha provocat la crítica severa d'alguns articulistes. Tot és massa superficial, hi convinc. I, tanmateix, tots sabem a què es refereixen: a la injusta llei de partits, a les llistes tancades, als desproporcionats beneficis dels bancs, a la retallada de mesures socials, a la doble moral de molts mandataris, a la distància que hi ha entre el poble i els polítics. L'electorat de la dreta és immune a aquests missatges, però en canvi l'electorat d'esquerres encara vibra amb aquests clams, siguen utòpics o no. En última instància, els grans perjudicats són els socialistes, que perden el seu electorat molt ràpidament. És possible que aquest moviment desaparega, però a parer meu ha estat el cop de gràcia a la política socialista.
Els socialistes catalans farien bé de mirar més cap al País Valencià i estudiar el que ha passat amb el PSPV. Ni amb la corrupció massiva entre els càrrecs del PP han estat capaços de ser una alternativa engrescadora. Durant vàries legislatures varen acaparar tot el poder, i avui no els queda ni un sol ajuntament de pes. Si no hi posa remei, al PSC li espera un futur semblant.
