Als dos darrers llibres de Les lleis, una obra de maduresa de Plató, el filòsof hi introdueix unes reflexions sobre el que anomena el Consell Nocturn que han provocat un gran debat entre els seus intèrprets. L’anomena d’aquesta manera perquè els seus integrants es reunien cada dia, de matinada, abans de la sortida del sol, al coll de l’alba, podríem dir.
El Consell Nocturn estava format per un conjunt de ciutadans savis i provectes, que han provat la seva capacitat i que han viatjat a l’estranger per aprendre d’altres comunitats. Les seves funcions, no del tot definides per Plató, consisteixen a suplir i revisar les lleis de la ciutat d’acord amb les circumstàncies canviants per mantenir-les dins el seu esperit original. Això ho poden fer perquè esbrinen els principis ètics de les virtuts (la saviesa, la justícia, la temprança i la fortalesa) que suporten i funden les lleis. D’aquesta manera procuren que les lleis estiguin sempre en harmonia amb els principis que les justifiquen.
El debat que s’ha produït entre els estudiosos de Plató des d’antic podem fixar-lo mitjançant dues interpretacions. La primera considera que el Consell Nocturn és una institució que se suma a les altres descrites a l’obra de Plató. D’aquesta manera –això pensava el mateix Aristòtil– la ciutat ideal de Les lleis, Magnèsia, restaura la idea que Plató havia exposat a La República: el govern ha d’estar en mans dels més savis i no del poble. Això situa una tensió al cor d’aquesta obra de Plató, on el filòsof grec articula una de les més elegants defenses de l’estat de dret, de la subjecció de tots –inclosos els governants i els més savis– a la llei, del govern de les lleis i no dels humans. Ho deia així: "Doncs en aquella ciutat on la llei tingui la condició de súbdit sense força, hi veig la destrucció venint-li a sobre, i en aquella altra, en canvi, on la llei sigui senyora i els governants servents de la llei, hi veig realitzada la salvació i tots els béns que els déus atorguen a les ciutats".
La segona interpretació sosté que la tensió pot ser superada perquè el Consell Nocturn no té una posició institucional a la ciutat de Magnèsia, sinó que hi té només un paper informal. És una mena d’assessor privilegiat, però mai té la funció de substituir les funcions de les institucions, que romanen intactes. No es tracta d’una substitució sinó d’un complement.
Doncs bé, em penso que un dels elements que sembla dificultar la investidura del candidat Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat té alguna cosa a veure amb aquest debat platònic. ¿L’anomenat Consell per la República ha de tenir un paper institucional per al futur del país o només ha de ser un assessor extern sense cap altra prerrogativa? Destriar aquest entrellat sembla necessari per desencallar la investidura.
La ciutat ideal de La República platònica era anomenada Cal·lípolis per Plató. Llavors podem dir que hem de decidir entre Cal·lípolis i Magnèsia, entre una epistocràcia, una ciutat governada pels més savis, que decideixen de nit què és el que més ens convé, quin és el bé públic de la ciutat; o una democràcia, el govern del poble, on l’espai públic està constituït, de manera transparent, pel parer de tots, per les raons de tots capaces de generar un espai públic inclusiu de totes les voluntats.
És un debat que va més enllà de les nostres cuites per la investidura i el lloc que hagi de tenir el Consell per la República. En el debat de la filosofia política contemporània hi ha moltes veus a favor de cedir als experts la decisió d’aspectes crucials que configuren les entranyes del bé comú. Crec que hi ha bones raons per resistir aquesta temptació. Recentment, una filòsofa valenciana, Cristina Lafont, que és professora a la Northwestern University de Chicago, ha mostrat molt acuradament quines són aquestes raons. Ens diu que no hi ha dreceres que condueixin a la democràcia, totes les dreceres condueixen malauradament a la tirania. Per això el llibre on defensa aquestes idees, publicat l’any passat per Oxford University Press, duu per títol Democracy without shortcuts. Doncs això, de cara a la propera Generalitat de Catalunya, cal recordar que s'ha d'inspirar i fundar en una democràcia sense dreceres.
Josep Joan Moreso és catedràtic de filosofia del dret a la Universitat Pompeu Fabra
