Un conflicte que es gira contra els alumnes

Començar el curs escolar a Catalunya una setmana abans que fins ara (aquest any, el dilluns 5 de setembre) és una bona decisió per a la canalla i aquest és el primer criteri a defensar en qualsevol canvi de política educativa. Escurçar les vacances d’estiu té tot el sentit perquè a mitjans de setembre la canalla ja fa dos mesos i mig que no trepitja una aula.

 El que sobta és que el president Aragonès i el conseller Gonzàlez-Cambray en fessin l’anunci com un fet consumat, sense haver acordat un canvi d’aquesta importància amb els representants dels mestres, perquè ja es podien imaginar que els sindicats s’ho prendrien com un pols, i així ha sigut.

Però ara, aquest pols entre el Govern i els sindicats de mestres es gira contra els alumnes i les famílies, perquè els sindicats han anunciat una vaga de cinc dies al mes de març i han amenaçat amb no començar el curs que ve. Que els sindicats protestin per les formes s’entén, però si acaben anant a la vaga, a les cases, els pares i mares no diran que els mestres estan enfadats per les formes sinó que no volen començar les classes una setmana abans. Una vaga com l’anunciada seria desproporcionada, perquè castiga els alumnes i les famílies, molt impopular i afectaria la imatge dels docents.

 El més alarmant de tot plegat és el que va declarar el conseller quan li van preguntar per què no ho havia parlat amb els mestres. Va dir que si ho hagués sotmès a debat la decisió encara no estaria presa. I ho diu un conseller d’un partit d’esquerres que fa bandera dels serveis públics. Com és possible tanta rigidesa als dos cantons de la taula? És impossible dialogar? Els preguem que demostrin el contrari.