Confiança
Diu Pedro Sánchez que el rei emèrit “hauria de donar explicacions” sobre “les informacions pertorbadores que soscaven la confiança del poble espanyol en les institucions”. Però ¿què pot dir l’emèrit perquè els ciutadans recuperin la confiança en la monarquia, en la justícia que l’allibera de culpa i en l’executiu que a través de la Fiscalia li evita el calvari judicial? Negar els fets? És impossible, se saben massa coses. Declarar-se innocent? Seria increïble: la justícia el declara no imputable, però en cap moment diu que les conductes delictives no hagin existit, i fa filigranes amb la complicitat de l’executiu per donar per bons els pagaments per regularitzar la situació fiscal de l’emèrit. A Joan Carles I només li queda una opció: demanar perdó. Però ja ho va fer amb motiu de la cacera d’elefants a Botswana, i va prometre que no tornaria a passar. No sé si trobaríem al món un novel·lista capaç d’escriure un guió d’impacte per a una declaració de l’emèrit ni un actor per interpretar-la de manera que realment arribés a commoure amplis sectors de la societat. Sense eufemismes: l’emèrit està tan cremat que parlar no és cap garantia de salvació per a la seva imatge i la de la Corona.
Però tampoc val que serveixi de parapet de tots els escàndols. Quan regnava Joan Carles I hi havia uns governs que devien saber coses i no van afrontar mai la situació. I ara executiu i legislatiu han preferit posar-hi vaselina, evitant-li el pas a la justícia, que era l’única forma de restaurar la confiança en les institucions.
El problema és que la preocupació dels governants pel prestigi de les institucions és pura retòrica. Aquests dies és notícia un possible pacte per renovar el Constitucional, el Tribunal de Comptes i el defensor del poble, després d’anys de deixadesa. Però el Poder Judicial en queda fora: el PP no està disposat a moure-se’n esperant a tenir una majoria parlamentària que li permeti seguir controlant-lo. Els hàbits que desacrediten les institucions estan molt generalitzats: a Espanya i a Catalunya. I està bé assenyalar la irresponsabilitat dels governants que ho permeten. Però l’exemplaritat en l’exercici de les funcions regeix per a tothom. ¿Quants càrrecs hem vist que renunciïn a seguir quan els seus mandats porten anys caducats? Això també soscava la confiança en el sistema.
