29/9: La confiança

L’altre dia el Corriere della Sera publicava un rànquing comentat dels països europeus segons el nivell de contagis i la gestió de la pandèmia. El pitjor de tots era Espanya, i el títol del comentari: ”El gran relax d’estiu, agreujat per la política”. Un dels millors, al costat d’Islàndia, era Noruega. I el títol: “Un èxit: institucions transparents, però severes”. El rànquing es feia amb criteris objectius -contagis, morts-, però l’explicació no era només mèdica. Tant en els que ho han fet bé com en els que no, hi ha factors polítics que han afectat la gestió. I la principal dada política és la confiança en les institucions. Noruega ha demanat coses dures als ciutadans, però ho ha fet amb transparència i amb una política de comunicació efectiva. I les seves institucions mereixen confiança. Espanya és tot el contrari, i el diari cita com un exemple que la Comunitat de Madrid s’ha negat a confinar la capital pel seu enfrontament amb el govern espanyol. En un rànquing discutible, però interessant, el factor més determinant és la confiança. Si confies, fas cas. Si desconfies, fas el que et rota. Quan diem que a Catalunya volem fer un país millor, hauríem d’aprendre moltes coses de Noruega (i desaprendre’n algunes d’Espanya).