Confiança i coratge
La justícia europea està desemmascarant el relat judicial, polític i mediàtic que defineix el sobiranisme com un moviment violent que es va alçar en una rebel·lió. Els fets són indiscutibles i sempre hem mantingut alta i clara la bandera de la democràcia, la pau i la llibertat, així que ens cal mantenir la serenitat i confiança intactes.
Abraçades infinites per al Carles, la Meritxell, el Toni i en Lluís, per a la Marta i l’Anna, per a la Clara; també als altres 8 presos polítics que segueixen empresonats; a les famílies, amics i companys que clamen justícia i exigeixen que tots puguem tornar a casa ben aviat; a tothom qui treballa sense treva i fa la feina ben feta perquè el castell de cartes de la mentida s’esfondri.
La causa contra Catalunya és avui més que mai una causa contra la democràcia. La nova campanya Demà pots ser tu, impulsada al costat d’entitats de drets humans, denuncia precisament que a l’estat espanyol qualsevol persona que no comparteixi la versió oficial pot patir la repressió, la vulneració impune dels seus drets bàsics. Més enllà de Catalunya, ho veiem a Madrid, al País Basc o a Múrcia; la repressió i la censura amenacen activistes, artistes i tots aquells qui decideixin alçar la veu.
El règim del silenci es va esquerdant i la solidaritat no té aturador: transformem la por i l’autocensura en esperança i cultura sense renúncies: #NoCallarem.
Tot passa ràpid. Ja fa 6 mesos de l’1 d’octubre i sembla gairebé una eternitat. És important que no deixem mai de reivindicar la gesta mare del sobiranisme transversal i de base, comparable al retorn del president Tarradellas, les vagues laborals dels 70 i 80 i l’Assemblea de Catalunya. Amb l’afegit gens menor que el referèndum ha estat un exercici d’empoderament popular sense precedents i a contracorrent d’aquesta Europa fosca del s. XXI.
Aquest ha de ser el nostre talismà, un acte de valentia que ens ha canviat a tots per sempre. Mai res tornarà a ser igual i us confesso que això em dona una força tremenda en algun moment de debilitat.
La vida, aquesta conversa permanent i constant amb un mateix, ens ensenya un munt de coses. Darrerament aprenc a viure el moment com un moment complaent. És així com el presidi s’està convertint en un acte de tendresa i respecte cap a la humanitat i, també, des la humanitat cap a mi mateix.
Un dissident xinès deia que era tot un honor per a ell ser pres polític a la Xina, ja que era la millor manera de poder denunciar la dictadura que patien els seus conciutadans. Salvant les distàncies i les condicions, l’entenc perfectament i em faig meves les seves paraules.
No tinc cap voluntat de martiri, però prenent aquesta determinació em sé molt feliç i confio saber-la compartir amb vosaltres. Estem defensant una causa noble i justa, i això ens fa afortunats; seria injust negar-nos aquest plaer.
En el curt termini s’albira un judici que hem de saber aprofitar com a palanca democràtica de denúncia política dins l’Estat, a Europa i el món sencer. Un crit d’alerta i auxili a tots els demòcrates del planeta. Si fem bé aquesta part tinc la convicció que, els propers temps, el camí que ens espera estarà ple de noves oportunitats. Igual que la península Ibèrica, podem convertir la República Catalana en una realitat inevitable. Tinguem ben present ambdues coses i que res ens prengui el somriure. Guanyarem, ja que hem après a ser lliures quan més oprimits ens tenen.
