La conferència de presidents

Els presidents autonòmics a la conferència de presidents / EFE
2 min

A l'altra banda del reflex dels patriotes catalans que veuen en l'acord entre el PSC i ERC per investir president Illa una traïció imperdonable contra Catalunya, hi ha tot de patriotes espanyols que hi detecten una traïció irreparable contra Espanya. I el que és pitjor, un perill per a la distribució territorial dels recursos: afirmen que les comunitats governades pel PP sortirien perjudicades de la posada en funcionament del finançament singular, però això està per veure. Al contrari: en alguns casos, com ara Madrid, Múrcia, el País Valencià o les Balears, l'aplicació del principi d'ordinalitat els beneficiaria.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però es tracta d'agitar el vell còctel de catalanofòbia i guerracivilisme que agrada tant a la dreta espanyola, i aleshores tota sobreactuació és poca. La darrera és la convocatòria de la conferència de presidents autonòmics, que els barons del PP han decidit que reclamaran, per variar, a través dels tribunals. I és que tant Feijóo com els catorze presidents de comunitats i ciutats autònomes que té el PP han demanat enèrgicament a Pedro Sánchez que convoqui aquesta Conferència de Presidents Autonòmics “de manera urgent i immediata”, per plantejar-li el seu rebuig categòric al finançament singular de Catalunya. Ho han fet amb dues cartes que han signat conjuntament, i després alguns que senten més necessitat de fer punts davant de la cúpula del partit han enviat cartes per iniciativa pròpia insistint en el mateix, com la presidenta balear Marga Prohens. En vista de la falta de resposta des de la Moncloa, el PP i els seus presidents autonòmics diuen que presentaran recursos contenciosos administratius contra Sánchez. Dur als tribunals fins i tot les qüestions de procediment és una de les moltes formes de l'antipolítica de la dreta ultranacionalista.

Per justificar-ho, la lideressa Díaz Ayuso sosté que convocar aquesta trobada és “una obligació legal” del president del govern d'Espanya i que Sánchez, que fa dos anys que no la convoca, “incompleix de manera flagrant la llei que regula la Conferència de Presidents Autonòmics”, ja que, subratlla, “s'ha de reunir dues vegades l'any”. Naturalment, els dirigents peperos i els seus altaveus mediàtics consideren que no convocar-la ara mateix equival a un cop d'estat, una situació que segons el PP i Vox es produeix amb una freqüència insòlita.

Davant de tan esmolades paraules, és oportú recordar la petita (en tots els sentits) història de la Conferència de Presidents, que va ser convocada per primera vegada per un Zapatero acabat d'arribar a la presidència i que d'aleshores ençà ha estat convocada només dotze vegades de forma ordinària, amb resultats més aviat formularis. Es va reunir, en canvi, catorze vegades de forma extraordinària, per via telemàtica, durant la pandèmia de covid-19 entre el 15 de març i el 14 de juny de 2020. Hi ha un període de quasi cinc anys, entre l'octubre de 2012 i el gener de 2017, que crida l'atenció, perquè la Conferència de Presidents no es va reunir ni una sola vegada: van ser els anys de govern de Rajoy.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats