La conferència de París
S’està celebrant a París (més ben dit, a Le Bourget) una gran conferència “sobre el clima”. Encara que el clima és l’element més urgent i espectacular, ens equivocaríem pensant que de l’únic que s’hi parlarà és del canvi climàtic i de les seves perilloses conseqüències. Ampliem la perspectiva.
1. Model energètic. Evitar l’escalfament del planeta és tan sols una de les raons per canviar el model energètic utilitzat els darrers dos segles. Un model que ens ha permès viure les etapes de més creixement del benestar de la història, però un model que no pot continuar per una sèrie de raons, entre les quals el canvi no desitjat del clima.
L’energia és un element imprescindible per a la vida de les persones i de les societats. Sempre he dit que la nostra vida només necessita energia i informació; energia per a la nostra existència biològica, i informació per a la nostra vida intel·lectual i emocional. Tant l’una com l’altra les obtenim de l’entorn a partir de diferents recursos externs i utilitzant diferents tecnologies. Aquests darrers temps hem tret l’energia dels combustibles fòssils (carbó, petroli, gas), utilitzant tecnologies relacionades -totes- amb la combustió.
2. Sis problemes del model. Som conscients que hem de canviar el model. Hem de canviar l’origen de l’energia, i hem de canviar els sistemes de transformació. Hem de fer-ho per raó de sis problemes:
Preveiem un progressiu esgotament dels recursos fòssils.
La globalització ha fet créixer molt la part de població que consumeix molta energia.
El model tecnològic actual, i els hàbits de consum, fan que l’energia realment útil sigui una part molt petita de l’energia que porta dins seu el combustible.
Hi ha moltes dificultats de disponibilitat dels recursos, a causa de la seva desigual distribució en el planeta.
Tot això provoca forts increments del cost i del preu, agreujat per l’existència d’oligopolis empresarials o polítics.
Les combustions generen unes emissions de gasos que contaminen i produeixen canvis en el clima.
3. Un objectiu complex. Necessitem tenir una energia neta, abundant, accessible, i barata. La preocupació pel clima té una dimensió global, i s’ha de posar en primer terme. Però a París no es tracta només d’assegurar que sigui neta, sinó de trobar el millor equilibri entre aquests objectius. No es pot oblidar que els interessos dels diferents països són contradictoris en funció de la seva disponibilitat de recursos energètics, del grau de desenvolupament de les seves economies, i de les estratègies de les grans empreses extractores, generadores i distribuïdores d’alguns dels països.
4. De fòssils a renovables. La transició de les fòssils a les renovables representa sens dubte la millor via de sortida, però no està exempta d’alguns problemes. Vegem-ho:
Cal augmentar l’ electrificació, ja que és el millor sistema de transport d’energia. Cal, però, generar l’electricitat a partir de combustibles no contaminants.
El sol directe, el vent i l’aigua són portadors d’energia gratuïts, abundants, renovables, relativament ben distribuïts arreu del món, i la seva transformació no produeix emissions, és a dir, són nets. L’aprofitament té uns costos variables quasi nuls, però costos fixos importants que cal amortitzar.
La transformació no pot ser total. Ni sempre fa sol, ni sempre fa vent, ni sempre plou. Calen fonts d’energia complementàries per cobrir necessitats puntuals, o una gran capacitat d’emmagatzemament, sigui en bateries clàssiques o en piles d’hidrogen. Les bateries són també el coll d’ampolla per a l’electrificació dels vehicles.
Una generació d’electricitat molt més distribuïda estalviarà les pèrdues del transport.
Un canvi en les formes de consum domèstic o industrial augmentarà molt l’eficiència.
5. Enfrontaments i compromisos. El canvi obligarà a deixar enterrades bona part de les reserves fòssils existents actualment, i això crearà enormes resistències tant d’estats com d’empreses. Es modificaran les possibilitats i les formes de creixement de molts països, que exigiran amb raó una forta solidaritat dels que ja tenen nivells de vida elevats. Suposarà canvis geopolítics mundials i nous equilibris de poder, amb risc d’enfrontaments seriosos.
No és estrany que a París costi molt arribar a compromisos. Sens dubte, és l’hora de la política. O del fracàs...
