Últimament al sud de Catalunya hi destaca un sector emergent: la producció de coneixement. És una novetat i és una bona notícia.
Enguany, la Universitat Rovira i Virgili ha entrat per primer cop en el rànquing Times Higher Education World University (THE), la classificació internacional de les millors institucions d'educació superior de referència al Regne Unit i, per extensió, a la resta del món. També apareix, per segon any consecutiu, al rànquing de Xangai: ARWU 2013 (Academic Ranking of World Universities). En aquest cas, com una de les universitats del món més destacades en l'àmbit de la química.
A més, segons l'informe anual de la Fundación Ciencia y Desarrollo, la URV és la primera universitat de l'Estat en lideratge amb excel·lència, un indicador del nombre de recerques liderades per la institució que figuren entre el 10% de publicacions més citades. La URV encapçala aquest rànquing globalment, però també en les àrees de ciències de la computació i de medicina.
Però no és tan sols la universitat. Segons el darrer informe Scimago (SIR), l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) va al capdavant del rànquing d'excel·lència d'institucions i centres de recerca espanyols. Aquest indicador expressa la quantitat (en percentatge) de producció científica d'una institució que apareix entre el 10% de treballs més citats del seu camp científic.
A més, l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va publicar al Journal of Human Evolution un article sobre el canibalisme documentat a Atapuerca (Burgos); doncs bé, aquest text ha esdevingut l'article amb més impacte social que ha publicat l'any 2012 aquesta revista de referència internacional en el seu àmbit.
Tot plegat indica que al sud de Catalunya s'hi produeix coneixement. I és coneixement de qualitat, que s'exporta a tot el món. Això és el que significa publicar en les revistes especialitzades de referència internacional i que els articles produïts aquí siguin citats per investigadors d'arreu del món en els seus treballs.
Si es considera que la URV només té 21 anys, que l'ICIQ en té 13 i l'IPHES, 7, s'entén que estiguem davant d'un fenomen nou, però d'una gran transcendència de futur. No es tracta exactament d'un sector que ven la seva producció al mercat i obté més o menys beneficis; és un motor per a la millora social i econòmica en benefici de tothom.
En l'origen d'aquest procés hi ha l'estratègia de la universitat d'especialitzar-se i de prioritzar les fortaleses socioeconòmiques del seu entorn. Alhora, el pes, a Tarragona, d'àmbits com ara la química o l'arqueologia ha decantat la Generalitat a ubicar-hi centres de recerca especialitzats (ICIQ, IPHES, ICAC -Institut Català d'Arqueologia Clàssica-). Aquests centres, sumats als hospitals universitaris i a les delegacions d'altres institucions de recerca catalanes i estatals, configuren el sector que genera coneixement a la Catalunya Sud.
En aquest procés s'ha generat una bona sintonia amb l'entorn econòmic i social i amb les administracions públiques. Quan la universitat i els instituts de recerca han de decidir línies d'investigació i inversions per a equipaments o per atraure talent, l'alineament amb les necessitats de la societat en garanteix la contribució al desenvolupament i el benestar, i l'estreta relació amb l'entorn és el requisit per aconseguir-ho.
Ens trobem davant l'oportunitat d'esdevenir una regió del coneixement i hem avançat en una direcció que encaixa amb la nova orientació dels programes de recerca i de desenvolupament regional de la Unió Europea 2014-2020.
Així ho indica el fet que la UE hagi escollit la URV com un model de referència en la seva guia pràctica Connectant les universitats al desenvolupament regional , on presenta cinc casos d'estudi de diferents regions i universitats europees. També ha sigut un pas en aquest camí que el Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud hagi estat reconegut en la convocatòria 2010 del ministeri d'Educació.
Què està passant? Enmig d'un ambient de crisi i dificultats, tots aquests resultats indiquen que al sud de Catalunya s'hi va consolidant una xarxa formada per centres i instituts de recerca, empreses, administracions i persones capaces de transformar la societat des del coneixement i la innovació. Al sud de Catalunya hi està reeixint un pol de la societat del coneixement, de la societat del futur.