Conduir amb llums de boira
Parles amb empresaris afectats pel desabastiment de matèries primeres i pels costos disparats del gas i l’electricitat i et diuen que estan vivint en un permanent gabinet de crisi. Que estan servint el que poden, no el que volen. Que els pressupostos han saltat pels aires i que no té sentit pensar més enllà d’un any, amb el que això representa de paralització d’inversions. Que durant la pandèmia ja es van acostumar a dirigir l’empresa prenent decisions a curt termini, però que això d’ara s’assembla a l’angoixant i insegura sensació d’haver de conduir amb llums de boira.
Cap de nosaltres ha viscut una crisi tan aguda com aquesta: una interrupció logística agreujada per una pandèmia que ja fa dos anys que dura, més una guerra a Europa amb sancions que tenen un efecte de rebot, amb tres milions i mig de refugiats i, el més important, un conflicte que pot desbordar les fronteres d’Ucraïna perquè ningú no sap on vol parar Putin i anar-lo a parar podria desencadenar una guerra nuclear. Diu un dels empresaris: “La situació actual s’assembla bastant a la definició del caos”. D’altres consideren que en moments com aquests les organitzacions es tornen més eficients i posen com a exemple la fabricació de la vacuna contra el covid-19 en cosa de deu mesos.
La imatge de conduir amb llums de boira és aplicable al nostre estat d’ànim, en general. Ja fa un mes que anem tirant sense veure-hi gaire més enllà. Més que fer apel·lacions a abaixar el termòstat de la calefacció, la situació demana apujar l’ànim i, en tot allò que estigui a les nostres mans, actuar amb responsabilitat i solidaritat, que són dues actituds de llarg recorregut que no estan limitades per cap boira.
