¿Un guàrdia civil condemnat per racista?

Desfilada de la Guàrdia Civil a Valladolid el dia de les Forces Armades.
16/11/2022
3 min

Per primera vegada un guàrdia civil ha estat condemnat per difondre fake news contra menors migrants. Aquest cas comença amb la difusió que va fer el condemnat d'un vídeo que es va fer viral el juliol del 2019, on es veu un home agredint una dona. Al seu tuit, el guàrdia civil assegurava que es tractava d'un menor estranger no acompanyat que, segons ell, atacava dones a Canet de Mar. El tuit, a més, feia un al·legat d'odi contra els menors estrangers no acompanyats, generalitzant sobre el seu comportament violent.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El vídeo, però, tot i ser real, no es corresponia amb la informació donada per l'agent. Tot i el reconeixement d'haver publicat el tuit amb la intenció expressa d'humiliar els menors estrangers no acompanyats, i haver rebut una condemna de 15 mesos, l'autor del delicte no entrarà a la presó perquè no té antecedents penals.

D'entrada, sí, és motiu de satisfacció saber que els actes d'odi han començat a tractar-se com el que són: delictes d'odi. El guàrdia civil també ha estat sancionat amb no poder treballar en cap feina relacionada amb menors durant cinc anys. En aquest sentit, sí que sembla una condemna curiosa. M'explico: difícilment una persona que ha fet aquests actes a consciència canviarà la seva estructura mental racista i xenòfoba per una multa de poc més de 1.600 €, que és el que haurà de pagar.

Si anem a l'arrel del que ha passat, hauríem d'analitzar tots els nivells de racisme que sostenen un fet com aquest.

Però parlem de racisme sistèmic o estructural, que és el racisme que hem heretat com a societat gràcies a l'estructura colonialista, i que és producte (entre altres factors) dels segles d'esclavatge. Aquest és probablement el més difícil de detectar i erradicar, ja que constitueix un sistema complex i interseccional que privilegia les persones caucàsiques i implica un pensament discriminatori, algunes vegades inconscient i automàtic. D'alguna manera, quan parlem de racisme sistèmic, el que estem fent és englobar diverses tipologies de discriminació, ja que és el racisme estructural el que permet que n'hi hagi altres tipologies. És com la nau d'abastiment de totes les altres ramificacions. Així, el guàrdia civil és un fill sa d'una estructura que el fa comportar com ho va fer.

Però també podem veure en aquests fets una mostra de racisme institucional, que és el que passa dins d'una organització. Parlem de racisme institucional quan hi ha tractes discriminatoris, polítiques injustes o pràctiques que donen com a resultat un tracte de privilegi cap a les persones caucàsiques i un tracte perjudicial a altres col·lectius ètnics. Sovint aquest tipus de pràctica del racisme passa desapercebuda, perquè està profundament vinculada al racisme estructural. El millor exemple és el del guàrdia civil, que, emparat en el seu càrrec, pot fer el tuit que va fer. Però això va més enllà: les forces de seguretat actuen des d'un biaix, el del prejudici i la criminalització sistemàtica de les persones “racialitzades”.

Després ve el racisme individual, que es refereix a les creences, actituds i accions dels individus que sostenen o perpetuen el racisme de forma conscient i inconscient. De vegades la narrativa sobre el racisme es basa en pensar que només hi ha això, accions individuals i que no sumen. Per això hem explicat més amunt què és el que empara i sosté l'acte de racisme individual del guàrdia civil. Ell actua pel seu compte, esclar, però forma part d'una institució que no fa res per evitar-ho, i d'una societat que funciona amb aquesta estructura.

Torno al principi: tot i celebrar que s'hagi establert un precedent, la condemna es fa d'esquena als diversos aspectes que sostenen el racisme. És a dir, no es va a l'arrel del problema i la pena, encara que sigui un acte simbòlic, és probable que no tingui grans repercussions. La sentència, de fet, va tenir en compte que l'agent tenia per costum publicar tuits racistes, alguns utilitzant simbologia d'ultradreta o supremacista. És a dir, s'assumeix que el guàrdia civil és racista de manera conscient i activa, però se'l tracta com una persona que pot variar la visió de món amb un curset i una multa.

¿De debò que el sistema és tan naïf per assumir que una multa revertirà l'estructura social, institucional i individual del guàrdia civil? Què estan fent les institucions per lluitar per un sistema amb més justícia social? Què passarà amb el guàrdia civil quan torni a la feina i es trobi amb altres persones estrangeres?

Denise Duncan és autora i directora de teatre
stats