La dreta ultranacionalista espanyola, és a dir, PP i Vox, i tot el seu constructiu entorn mediàtic, duen dies alterats a causa de l'informe de l'ONU que critica les denominades “lleis de concòrdia” impulsades per diferents governs autonòmics comandats per aquests dos partits. Més que criticar-les, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades de les Nacions Unides el que fa és descriure la vertadera intenció al darrere d'aquestes lleis, que no és altra que desactivar els treballs de memòria històrica i deixar sense efecte la vigent llei de memòria democràtica. D'acord amb el seu informe, allò que cerquen les lleis de PP i Vox és “invisibilitzar les greus violacions dels drets humans comeses pel règim dictatorial franquista, que ometen anomenar o condemnar”. Com a conseqüència, posen també en risc que l'estat espanyol compleixi la legislació internacional en matèria de preservació de la memòria històrica, especialment en aquells països on s'han comès les mencionades greus violacions dels drets humans.
L'informe es refereix als governs d'Aragó, el País Valencià i Castella i Lleó. A Balears van una mica més endarrerits, i de moment s'ha ratificat l'acord entre PP i Vox per derogar la llei de memòria històrica aprovada l'any 2018, durant el primer mandat de Francina Armengol, després que Vox presentés la proposició per dur endavant aquesta derogació, acompanyada d'una exposició de motius que és un refregit de les falsedats divulgades per autodenominats historiadors revisionistes, d'ideologia ultra. En tot cas, ni PP ni Vox han escatimat artilleria –mai més ben dit– a l'hora de defensar les seves lleis per protegir la impunitat dels feixistes. Han sortit Feijóo i Abascal a defensar-les (el nacionalcatolicisme ja ho té, això de traure el santcristo gros) i per diversos mitjans han acusat l'ONU, directament, de mentir. Com era habitual també amb el franquisme, l'adversari (l'enemic, per a ells) és denigrat mitjançant la difamació. Així, primer van dir que l'informe de l'ONU incloïa mentides (bulos, la paraula de moda del llenguatge polític espanyol), i després, que els que difonien mentides a expenses de l'ONU eren el ministre Bolaños i el PSOE. En fi, la màquina del fang, o el ventilador de merda, habitual d'aquesta gent.
L'aturada i retrocés de les lleis i els treballs de memòria històrica és una exigència de Vox a la qual s'ha adherit el PP amb la més complaguda de les diligències. L'ús espuri que fan, en aquest àmbit, del mot concòrdia és el mateix que fa molt de temps que perpetren, en enunciats més amplis, amb el mot llibertat: buiden de significat aquestes grans paraules, i les tornen a omplir cínicament amb allò que més convé. En aquest cas, la vindicació de l'obra de tortura, assassinat, violació i rapinya que els feixistes van dur a terme damunt la població durant la Guerra Civil i tota la dictadura franquista. El PP no ha arribat mai a condemnar aquests crims, i Vox els considera justificats. La seva idea de concòrdia és que els perdedors no surtin mai de les fosses comunes.
