La pandèmia i la conciliació de les dones
Si hi ha una frase que no ens hem cansat de repetir aquest últim any i mig és que la crisi del covid no ens ha portat tendències noves, sinó que ha accentuat les existents. Des del teletreball fins a la vulnerabilitat que genera el nostre mercat laboral, el covid simplement ha posat sobre la taula, o ha accelerat, processos i problemes als quals tard o d’hora hauríem hagut de fer front. Però, després d’uns mesos en què les cures han cobrat un protagonisme inesperat, i en què ens vam passar setmanes sense sortir de casa, podríem preguntar-nos si passarà el mateix amb les desigualtats de gènere: ¿pot ajudar la pandèmia a equilibrar els rols i les tasques que homes i dones assumeixen a casa seva?
L'abril de l’any passat, un mes després de l’inici del toc de queda, les investigadores Libertad González i Lidia Farré van dur a terme una enquesta entre més de 7.000 persones. Els preguntaven com es repartien les tasques de la llar durant el confinament. Els enquestats, principalment a Catalunya, tenien fills a càrrec, i els resultats de l’enquesta malauradament no ens haurien de sorprendre gaire. Tant abans com després del confinament la major part de les càrregues familiars recauen sobre les dones. Al tancar escoles, i tancar-nos a casa, les hores de cuidar criatures, posar rentadores i preparar àpats a casa es van multiplicar. Però, malgrat que el pes principal el van seguir assumint les dones, va augmentar la participació dels homes per dur a terme aquestes tasques. De fet, en una d’elles, anar a comprar, els homes van passar a ser els principals responsables en moltes de les llars enquestades. Tot i mantenir-se grans diferències, semblava que els canvis produïts pel covid-19 ens portaven a una distribució més igualitària de les tasques domèstiques entre homes i dones.
No és una enquesta representativa, però podria ser que un canvi inesperat com el coronavirus derivés en una tendència que, a llarg termini, fes que els homes fossin més corresponsables de les tasques domèstiques i la criança dels fills. De fet, més d’un 10% de les parelles espanyoles amb fills van tenir durant el confinament com a cuidador principal l'home, cosa que podria portar a un ajustament sostingut en els rols de gènere, fomentant un repartiment més equitatiu de les tasques familiars.
Les normes socials sovint canvien pels factors més inesperats. Avui, un any i mig després de l’inici del confinament, és encara d'hora per valorar els impactes reals sobre la igualtat de gènere. Però ja hi podem veure alguna cosa.
Analitzant dades del Regne Unit, les investigadores Claudia Hupkau i Barbara Petrongolo veien que, abans de la pandèmia, les mares dedicaven unes 17 hores a la setmana a la criança, mentre que els pares no arribaven a 8. És a dir, teníem una bretxa de gènere de 9 hores. A l'inici de la pandèmia, quan les escoles van tancar, la bretxa va augmentar a 12 hores. Curiosament, els homes van doblar el temps que dedicaven a cuidar els seus fills, però les mares van passar a invertir-hi 27 hores setmanals de mitjana. La bretxa de gènere va seguint augmentant a l’estiu, així com el gener del 2021, quan les escoles al Regne Unit van tornar a tancar. I, de nou, es va reduir al setembre, amb l’inici del curs escolar.
Com ja feien anteriorment, les mares s'han adaptat més o menys a l'ampliació del temps de criança provocada per la crisi del covid, no tant pel tipus de feina que feien, com per les normes de gènere que hi havia a casa seva. Això ens podria portar a qüestionar l’argument, en el debat del teletreball, segons el qual conciliar millor la vida professional i personal hauria de beneficiar especialment les dones. Per moltes esperances que tinguéssim al principi, la bretxa de gènere no s’ha reduït durant la pandèmia. Malauradament, per a moltes dones les facilitats per conciliar que suposa el teletreball no s’han traduït en menys, sinó en més feina a casa. Més conciliació amb la feina, menys conciliació amb el marit/pare/parella.
