Concepció

És l'operació de l'enteniment que permet formar-se idees dins la ment, i també la nostra manera d'entendre abstraccions fent servir la imaginació i la intel·ligència. La vida o la mort es conceben de tantes maneres com persones hi ha. Cada concepció que en tenim és filla nostra i explica qui som.

És també el moment en què un òvul i un espermatozou es troben i comença un projecte de persona. Demà celebrem la d'una dona en qui l'Església ha volgut encarnar la idea de puresa fent que no tingui la tara de fàbrica que el dogma catòlic ens pressuposa a la resta dels humans.

Un òvul i un espermatozou que ara mateix podrien simbolitzar la Merkel i el Sarkozy, que aquest dies estan en plena concepció de la nova Europa, envoltats de llevadores i amb els ciutadans de l'euro cagadets de por perquè si el nen no surt bé hi podem perdre bous i esquelles.

Però, per a sort de tothom, cap concepció no és puríssima. No ho és la que va concebre la Constitució que celebràvem ahir, enaltida també a dogma fins que la despòtica pressió dels mercats la va canviar en dos dies. Ni ho és, menys encara, la manera neoliberal d'entendre l'economia que ens volia convèncer que havíem arribat al final de la història.

En cada concepció, sigui mental o biològica, s'enceta una pàgina en blanc que ens està donant una altra oportunitat. Per això quan sentim que la realitat ens oprimeix i no deixa cap espai per ser optimista, tinguem clar que està en les nostres mans canviar-la concebent-la d'una altra manera.