La conca ferma davant el virus
IgualadaSoc un nen igualadí de tretze anys.
Ara com ara, els habitants dels diversos municipis que formen part de la conca d’Òdena estem confinats. Més d’un tenim familiars a fora de la conca i estem preocupats però aquí continuem forts, esgarrifats però forts. Als carrers pràcticament no hi ha gent amb mascareta.
Dimecres ens van informar pels mitjans de comunicació i pel correu des del centre que els instituts, escoles, campus universitaris, casals de la gent gran... estarien tancats, una mesura que ha pres tot Catalunya. A Igualada es notava perquè la gent no era als carrers i no hi havia tant ambient.
Però això va anar a més. Des de la televisió ens van notificar que la conca d’Òdena quedaria confinada. Jo un cop vaig sentir aquesta notícia vaig agafar i directament vaig treure la meva motxilla i em vaig dedicar a agafar roba per marxar a una masia que té la meva àvia, on ella havia crescut i per sort és fora de la conca d’Òdena, vaig agafar pantalons, roba ... També ho vaig fer pensant que tinc família fora de la conca, els meus cosins, un tiet, una tieta i a més distància hi tinc la meva tieta àvia, que viu en un poblet del Lluçanès, Perafita, allà a ella segur que no li passarà res i si hi ha algun problema molta gent del poble l’ajudarà, cosa que és molt d’agrair. Un cop em vaig tranquil·litzar, el telèfon mòbil de la meva mare treia fum, tothom enviava missatges, corrien fotos per les xarxes socials de tot de furgonetes dels Mossos d’Esquadra com les que hi havia a les barricades els dies de la sentència a Via Laietana.
Des d’Igualada entenem la raó per la qual ens han confinat i és del tot raonable perquè en tan sols 24 hores el nombre d’infectats ha augmentat i cal ser conscients i tenir empatia amb la resta de Catalunya. Fa pocs dies ens dedicàvem a fer-ne broma. Però tan sols és una grip i els nens/es seguim ferms.
Estem ferms i ara hem de confiar plenament en els metges, els treballadors públics i els nostres representants legítims. Si els habitants de la conca estem ferms i quan parlem a la televisió no mostrem por, tranquil·litzarem la gent.
