Molt de compte amb el TTIP

Probablement, si preguntem a la gent del nostre entorn què és el TTIP, encara trobarem persones que ens diran que no n’han sentit a parlar mai. Llàstima! És una cosa que cal conèixer, ja que pot influir molt en les nostres vides i en les dels nostres fills. TTIP és l’acrònim de Transatlantic Trade and Investment Partnership, que podem traduir com a Associació Transatlàntica de Comerç i d’Inversió. Dit de manera més entenedora, és un important acord comercial que s’està negociant des de fa un parell d’anys per crear un mercat únic conjunt entre la Unió Europea i els Estats Units, un mercat que inclouria més del 20% de la població mundial i que representaria més del 45% del PIB del planeta i més del 35% dels intercanvis comercials internacionals. Deunidó!

L’origen d’aquesta idea està en una intenció econòmica i una de política. La primera, immediata, és donar una empenta a les economies americana i europea, ja que totes dues es veurien molt beneficiades per l’extensió del mercat. S’ha calculat que el PIB del conjunt de la UE augmentaria un 0,5% només per la desaparició de les barreres comercials, i que la unificació del mercat faria créixer molt les inversions a la UE, tant d’origen americà com d’altres àrees, atretes per l’ampliació del mercat. La segona, més a llarg termini, és preparar-se per a un nou repartiment dels equilibris econòmics i polítics mundials, com a conseqüència de l’empenta de zones emergents, com la Xina i l’Índia a Àsia, el Brasil i Mèxic a Amèrica, o Rússia a Euràsia.

Val a dir que, des d’un punt de vista estratègic, la iniciativa té sentit, i té aspectes molt positius; per això ha suscitat nombroses adhesions. Però cal examinar-la amb molt de detall per veure quines podrien ser totes les conseqüències, sobretot en el cas europeu. Em vull referir a la més important, derivada de la necessària harmonització legal.

És evident, i a Europa ho hem comprovat les darreres dècades, que el bon funcionament d’un mercat unificat demana molt més que una eliminació d’aranzels o de barreres. Perquè la competència entre les empreses funcioni bé, cal harmonitzar les legislacions de tots els països integrants del mercat, en àrees com la laboral, la fiscal, la regulació del comerç, la del sistema financer, la protecció del medi ambient, etc. Sense aquesta harmonització, les empreses d’alguns països poden fer competència deslleial aprofitant les diferències de tipus local. Per tant, caldria fer adaptacions en la legislació americana, la legislació europea i la dels països de la UE.

Hi ha un perill evident. La legislació europea és molt més avançada i més social que la dels EUA en temes de drets dels treballadors, protecció dels consumidors, protecció del medi ambient, redistribució de les rendes... (tot el que coneixem com el model social europeu). Encara que l’harmonització es fes cedint per totes dues parts, segur que nosaltres hauríem de fer importants passos enrere en tots aquests aspectes. No vull pas dir que hàgim de partir d’una posició absolutament rígida, però sí que crec que caldria analitzar punt per punt tant els avantatges econòmics com els inconvenients socials de tot aquest procés, no fos cas que engeguéssim a rodar el resultat de tants anys de progrés social europeu, del qual tan orgullosos hem estat.

És molt segur que, al marge de plantejar-nos el TTIP, per garantir la competitivitat de les economies europees en un món globalitzat ens caldrà fer molts retocs i millores d’eficiència, tant en les empreses com en el nostre model social. Però aquestes reformes no sempre han de tenir una orientació que ens acosti al model americà, ja que les bases naturals de la competitivitat, i les opcions culturals d’una i d’altra banda de l’Atlàntic, són diferents.

La negociació del TTIP ens obligarà potser a accelerar aquesta revisió, però cal fer-ho amb una visió objectiva, i evitant cedir a les pressions, lògiques i previsibles, que ens vindran del costat americà, especialment de les seves empreses i del seu sistema financer. En tot cas, és segur que hi ha un preu a pagar, i per tant aquest tractat no es pot coure ens uns despatxos de Brussel·les o de Washington sense que els ciutadans ho coneguin i ho acceptin. Ara està arribant al Parlament Europeu. Tant el Parlament com els seus diputats tenen una gran ocasió per demostrar la seva utilitat i, sobretot, la seva proximitat als interessos dels ciutadans. Esperem que sigui així, i que vegem un debat profund i transparent.