Compte quan passa el més increïble
La revolta dels mercenaris russos contra Putin és d’aquelles notícies que pertany ben bé a aquesta època nostra en què els fets més increïbles passen. Fins i tot en una societat que està de tornada de tot, que és difícil de sorprendre i que viu sota l’opinió constant d’especialistes i les conclusions del big data, el flaix informatiu de les tropes mercenàries avançant cap a Moscou i amenaçant el Kremlin no el va veure a venir ningú, i era d’aquells que fan mirar el mòbil cada cinc minuts, fins i tot enmig d’un casament.
I feia venir un calfred, tenint en compte l’armament atòmic disponible a Rússia, les centrals nuclears rodejades de míssils i d’artilleria. Sembla mentida que, en aquesta escalada sense fi cap a noves fites paraapocalíptiques, un eixelebrat o un inútil encara no hagi tocat el botó nuclear amb el colze.
Que el més increïble passi és el caldo de cultiu ideal perquè ens empassen, també, els missatges més increïbles emesos pels aparells de desinformació finançada. Quan els alemanys supervivents del nazisme van ser preguntats mil i una vegades per què no van denunciar o aturar aquella barbaritat, acostumaven a explicar que va arribar un moment en què es van acostumar a viure amb dosis diàries de mentides i violència verbal, i les van acabar integrant mentre es passava dels vidres trencats als forns crematoris.
L’Europa democràtica només sap dir-se que la gent compra els missatges de la ultradreta perquè són més fàcils d’entendre que els seus. Que els populistes apel·len a les vísceres i els demòcrates al cervell, i que els primers penetren més ràpidament. Però amb aquest fatalisme acabarem rendint la llibertat i els drets humans. Per això, el primer que cal recordar a tothom és que no sabem el que tenim.
