Comprensió lectora: el problema no ha marxat

Miquel Àngel Adrover és un poeta jove, de Campos, que fa uns anys va publicar un primer llibre de poemes excel·lent (Ara he vist passar una mèrlera, 2019) i que ben aviat veurà publicat un segon volum que ha estat guanyador del premi de poesia Miquel Bauçà, Les cares de la cugula, que caldrà llegir. Tots dos, al segell editorial AdiA, que acaba de publicar un volum fonamental per a qualsevol lector de literatura catalana: la Poesia completa (1952-1991) de Jaume Vidal Alcover, un dels més eximis representants de la generació de poetes balears dels cinquanta, juntament amb Josep M. Llompart, Blai Bonet i altres.

A banda del seu vessant com a creador, Adrover també és professor de llengua i literatura de secundària. I com a examinador de les proves de quart d'ESO, la setmana passada va publicar un parell de tuits tan divertits com terribles, amb algunes de les respostes que havien donat els alumnes a la prova de literatura catalana. Per exemple, en comptes d'Els sots ferèstecs, el modernista Raimon Casellas apareixia com a autor d'Els préstecs, o bé d'Els sots esfèrics. Una misteriosa Mercè Rodadera no hauria escrit el llibre de narracions La meva Cristina i altres contes, sinó La meva Cristina i descomptes, La meva tristesa i altres comptes (hi ha una certa tirada cap als productes de la banca) o La nova Cristina. La mateixa autora hauria escrit també novel·les: alguna en castellà, com una suposada La playa de Diamants, o, en català, El carril de les farmàcies (en comptes d'El carrer de les camèlies). Un autor anomenat Rusiñol hauria fet palès el seu misticisme amb una angèlica L'aura del senyor Esteve. Per la seva banda, Llorenç Villalonga muta en Jorenç Villalonga o fins i tot en un psicotrònic Joguers Villaloca, i la seva novel·la de referència, Bearn o la sala de les nines, es transforma en un mariner Bearn i la cala de les nines, en un excrementici Barren la caca de les nines o en una espècie d'anunci d'Idealista: Vean la sala de les nines.

Podem riure (fa riure) amb aquesta rastellera d'errors, que poden recordar aquelles Antologías del disparate de finals del franquisme i la Transició. Però tots els disbarats del paràgraf anterior tenen en comú que no són simples lapsus, sinó que són deguts a la manca de comprensió lectora, un problema que el darrer informe PIRLS va assenyalar com a urgent a tot l'estat espanyol, i, de manera especialment subratllada, a Catalunya. Això va fer que ens n'exclaméssim durant uns dies, després dels quals l'alarma va deixar de sonar tan de pressa com havia començat a fer-ho. Però el problema persisteix, i ens hi juguem bastant més que unes respostes xocants. Una societat d'individus que no són capaços d'entendre els textos que llegeixen serà sempre subsidiària d'altres, i els seus ciutadans estaran sempre exposats a discursos parcials, demagogs o interessats. Ho repetirem: això que en un primer moment fa gràcia, és en realitat un hàndicap que fa impossible la construcció, la crítica i la defensa de la democràcia.