Fa uns dies va passar massa desapercebuda la notícia de la disminució de les capacitats lectores dels alumnes de quart de primària: com passa sempre, el renou del que està en primera línia informativa (la campanya electoral, ara; però pot ser qualsevol altra cosa) distreu de les qüestions de fons.
El fet és que, segons la darrera edició de l’informe PIRLS (Estudi Internacional del Progrés en Comprensió Lectora, elaborat per la IEA, o International Association for the Evalutation of Educative Achievement), els alumnes espanyols de quart de primària, amb una qualificació de 521 punts, han perdut set punts en comprensió lectora, i queden a dotze per sota de la mitjana europea. L’estudi avalua els nivells de comprensió lectora dels alumnes de quart de primària de 57 països diferents, i la darrera edició corresponia a l’any 2016. Aquesta es refereix a l’any 2021, just després de l’esclat de la pandèmia.
La comprensió lectora és la capacitat d’una persona d’entendre allò que llegeix en un text, més enllà de tenir l’alfabetització suficient per desxifrar-lo. L’individu que perd aquesta capacitat, o no l’exercita, queda desproveït d’una de les eines més importants que té per viure: la seva comprensió no tan sols dels textos escrits, sinó també de la realitat al seu voltant. Senzillament, no té recursos per fer-se càrrec d’allò que succeeix al seu voltant, i queda a la mercè de les interpretacions que n’hi facin els altres: es decantarà sempre, justament a causa d’aquesta mancança, per les més simples, o simplistes, o simplificadores. L’efecte que té una gran quantitat de població amb una comprensió lectora deficient és demolidor per a la comunitat, i per a les aspiracions de millorament col·lectiu. És demolidor, no cal dir-ho, per a la democràcia. En certa manera, la falta de comprensió lectora és fins i tot pitjor que l’analfabetisme: l’individu que no ha estat instruït acadèmicament (que no sap de lletra, com es deia antigament) pot perfectament desenvolupar altres sabers i altres habilitats que no el compensen de l’aprenentatge que li falta, però que almenys el faran capaç de relacionar-se amb el seu entorn i de dur endavant una forma de vida autoorganitzada, com varen fer tants de padrins nostres. Però qui està faltat de comprensió lectora, per molt que hagi estat escolaritzat, té una limitació molt gran, insalvable, per poder dur endavant cap forma de projecte vital. L’empobriment, tant individual com col·lectiu, és profund i té mala solució.
Precisament perquè el fet, insistim-hi, és greu, no serveixen de res els esquinçaments de vestidures, les caceres de culpables, els jo ja ho deia i les invocacions a temps passats i suposadament millors. Ara bé: segur que la pandèmia ha estat un factor determinant en aquest retrocés, però segur que n’hi ha d’altres que cal valorar. Per exemple, la introducció de mòbils, tauletes i dispositius electrònics dins l’aula, feta amb més alegria i bones intencions que amb coneixement i resultats.
