Complot
El complot és mundial i molt ben pensat. Els turistes van als llocs amb el certificat de vacunació als mòbils, expedit per la Generalitat, posem per cas, i el test d’antígens negatiu dels fills, fet a la clínica oficial de Santa Sharon del Camí. Els deixen passar el control de l’aeroport quan surten de casa, i un cop al destí, els permeten pujar a ferris, entrar en restaurants i visitar tota mena de museus, només amb una mirada distreta als mòbils. Alguns d’ells, els més espavilats, ensenyen tests d’antígens caducats, a les cues, i els vigilants fan veure que sí, que s’ho creuen. Però tot això canvia a la tornada. A la tornada hi ha vigilants que sí que es miren, per primer cop, els certificats i els tests. “Vostè no pot pujar a l’avió”, els diuen en els diferents idiomes locals. I els fan quedar.
La broma és que no els obliguen a quedar-se a l’hotel o a l’apartament. Els deixen sortir. Els empenyen a sortir. I heus aquí que els condemnen a fer de turistes eterns. A pujar i baixar escales de barris pintorescos, eternament, a menjar car i dolent en tavernes típiques per sempre, a admirar-se davant d’estàtues, ponts, ruïnes i esglésies tota la vida, un dia rere un altre. Sí, com Sísif empenyent la pedra ells es queden, per sempre, en una ciutat estranya, suant, amb barrets al cap, comprant souvenirs, sent estafats pels taxistes, que els asseguren que coneixen un restaurant –ells hi van a celebrar els aniversaris–on tenen un peix fresquíssim. Cap d’ells podrà tornar a l’avorriment i la foscor de casa, cap d’ells podrà mai més sopar verdureta veient TV3.
