Competir fins a l’obsessió malaltissa
Competir és l’objectiu de tots els trams formatius d’un jugador de bàsquet, però és interessant veure els diferents matisos que apareixen en cada etapa. Aprofitava Javi Torralba L’altra mirada que l’ARA va dedicar fa uns dies al projecte Segle XXI per explicar la seva visió sobre com accelerar els processos d’aprenentatge i aconseguir que la competició impliqui sempre un repte. “Estem preparant les jugadores per a la vida, per al que elles volen ser de grans. A dalt et demanen competir i no parar de créixer. Competir i formar van de bracet i tu pots formar competint sense cap mena de problema. Si et quedes com estàs, empitjores. El nostre èxit no és guanyar, sinó que cada dia siguem una mica millors. Nosaltres els diem sempre que anem a poc a poc perquè volem anar molt lluny. No tenim pressa. No ens ofusquem si perdem un partit sempre que les jugadores aprenguin”, resumia el nou responsable del programa dedicat a esportistes d’alt nivell.
La seva obligació és la d’aixecar la vista i pensar a llarg termini. Quan s’arriba al bàsquet professional, la paraula competir adquireix un altre significat. Un dels jugadors que més ho ha portat a l’extrem és Kobe Bryant. Tot i que ell ho nega, el mític exjugador dels Lakers va dedicar molt de temps a imitar el joc i els moviments de Michael Jordan. Estava entestat a superar-lo. La seva obsessió va ser tan evident que no només va dominar bona part de les jugades de Jordan, sinó que va copiar molts dels seus gestos.
La filosofia de Kobe Bryant ha quedat resumida a The mamba mentality, un llibre que detalla un camí farcit de dures sessions al gimnàs i d’entrenaments a mitjanit, així com d’obsessives sessions de vídeo. Les seves rutines de preparació física i mental tenen passatges malaltissos i descriuen com la seva manera d’afrontar la pressió (l’externa i la pròpia) va acabar superant alguns dels seus companys de vestidor. La seva meticulositat pel detall va impulsar-lo a l’èxit, però no sempre va facilitar la convivència. Pau Gasol és dels que s’hi va saber adaptar. El català explica una anècdota que resumeix el caràcter perfeccionista de Kobe d’una manera excel·lent. “Érem a Boston per jugar les finals del 2010 i vaig rebre un missatge de text seu. Volia que anés a la seva habitació per ensenyar-me com els Celtics estaven defensant el nostre bloqueig i continuació i explicar-me com podíem contrarestar-ho al següent partit. La seva determinació era inigualable”.