Les competències transversals (basat en fets reals)

El professor de l’Institut d’Educació Secundària Rauw Alejandro ha rebut una circular que diu així: “Molt important. Recordeu que dintre de les vostres matèries s’han d’avaluar les competències transversals següents: competència ciutadana, competència emprenedora, competència personal, social i d’aprendre a aprendre, competència digital”.

Somriu satisfet. Ho té claríssim. Competència ciutadana? Si arriben a classe sense novetat vol dir que han sigut competents a l’hora de sortir al carrer, travessar pel pas de vianants sense ser atropellats, trobar l’aula on se’ls imparteix la matèria en qüestió i seure a la cadira que tenen assignada. Competència emprenedora? Que potser no és d’emprenedor fer-se una xuleta per intentar aprovar l’assignatura? Que potser no és d’emprenedor demanar al psicòleg que t’escrigui una nota que digui que no has pogut entregar els deures perquè el gos se te’ls ha menjat degut a l’ansietat canina? Competència personal? Que no és competència personal fer punta al llapis o obrir el tàper de l’entrepà? Competència social? Venir dutxat de casa és competència social (i aquesta, és cert, no la tenen tots). Competència d’aprendre a aprendre? I tant. I no només aquesta. També la d’aprendre a aprendre a aprendre i la d’aprendre a aprendre a aprendre a aprendre. Pel que fa a la competència digital, cap dubte. Tots ells són capaços de descapar el Chromebook per poder accedir a les pàgines prohibides. Aviam si, entre competència transversal i competència transversal, té temps d’avaluar els alumnes en la competència de l’assignatura que imparteix: llengua.