Trump: un anticlímax
No vaig saber veure George Santos [el congressista republicà que ha estat enxampat en diverses mentides sobre la seva trajectòria] a la manifestació davant del tribunal on Donald Trump va comparèixer dimarts, ni vaig sentir res del que deia Marjorie Taylor Greene [la congressista republicana que ha donat suport a diverses teories conspiratòries als EUA] per culpa dels crits dels contramanifestants i del soroll incessant dels xiulets. Van ser els personatges més famosos que hi van fer acte de presència per mostrar el seu suport a Trump en una jornada que va semblar alhora històrica i insignificant.
La policia va instal·lar tanques metàl·liques per dividir en dos el parc de la mida d’un bloc de cases que hi ha prop del palau de justícia: a una banda, els contraris a Trump; a l’altra, els seus acòlits, i a tot arreu policies. En total hi havia centenars de persones que s’escridassaven d’un costat a l’altre, amb la consigna “USA” que competia amb “Tanqueu-lo a la presó!” Hi havia personatges coneguts per haver participat en la gira electoral de Trump, com Dion Cini, propagandista habitual de l’expresident, que enarborava una bandera gegant amb el lema “Trump o mort”, i Maurice Symonette, fundador del grupuscle Blacks for Trump i en altres temps membre d’una violenta secta supremacista negra. “Va tenir relacions sexuals amb una prostituta”, deia Symonette parlant de Trump i referint-se a l’estrella de cine porno Stormy Daniels. “Què té això d’il·legal? Qui no ho ha fet mai?”
No cal dir que Trump no ha sigut acusat pels seus embolics, sinó per les mesures que, segons diuen, va prendre per amagar-los. Abans que es donés a conèixer el text de l’acusació, per Twitter corria el rumor que el plec de càrrecs incloïa el de conspiració, però al final n’hi ha 34 que corresponen a la falsificació de registres mercantils relacionats amb el pagament d’uns diners per silenciar Daniels, un pagament que, segons el fiscal de Manhattan, Alvin Bragg, forma part d’un pla més ampli per ocultar informacions negatives sobre Trump.
Segons el plec de càrrecs, les falsificacions de registres mercantils es van fer “amb la intenció de defraudar i la intenció de cometre un altre delicte, i ajudar a perpetrar-lo i ocultar-lo”. Tot i que no se li imputa cap més delicte, l’exposició dels fets que acompanya l’acusació al·lega que Trump va infringir les lleis electorals. La connexió amb un altre delicte és el que converteix la falsificació de registres mercantils, que en si és una falta lleu, en un delicte.
Observadors de tot l’espectre polític es mostren escèptics respecte a la teoria jurídica en què es basa el procés instruït per Bragg. Tal com informava el New York Times al març: “Combinar l’acusació penal amb una vulneració de la llei electoral estatal seria una teoria jurídica molt nova per a qualsevol procés penal, i molt més encara contra l’expresident. Això obre la possibilitat que un jutge o un tribunal d’apel·lació desestimi l’acusació o que rebaixi el delicte a falta lleu”. En altres paraules, Trump encara pot sortir indemne d’aquest tràngol.
Com he afirmat abans, si la intervenció de l’expresident en els pagaments per silenciar uns fets va violar la llei, la qüestió és greu, perquè aquests diners el van ajudar a sortir elegit i la trama per encobrir-los va portar el seu antic advocat a la presó. Trump, segons es diu a l’exposició dels fets, “va orquestrar, amb la col·laboració d’altres, un pla per influir en les eleccions presidencials del 2016: va localitzar i comprar informacions negatives sobre ell per impedir-ne la publicació i beneficiar així les perspectives electorals de l’acusat”. Si això és veritat, és una perversió insinuar que l’èxit del seu pla –que quedaria demostrat pel fet que va guanyar la presidència– és un motiu per no processar-lo.
En qualsevol cas, tot i el rebombori d’aquest dimarts, l’acusació deixa un regust d’anticlímax. “Uns registres mercantils verídics i acurats són importants a tot arreu”, va afirmar el fiscal Bragg en la conferència de premsa posterior a la compareixença. “Són encara més importants a Manhattan, el centre financer del món”. Trump, com tothom, ha de retre comptes si no ha portat correctament aquests registres. Però, tot i que no tenim dret a exigir un plec d’acusacions proporcional a la seva depravació, aquests càrrecs no són per tirar coets.
En realitat, el que m’ha cridat l’atenció aquests últims dos dies a Nova York és una clara falta d’entusiasme. Sospito que molts dels que detesten Trump han perdut la fe en la capacitat del sistema judicial per exigir-li una rendició de comptes. I per molt que els seus partidaris amenacin amb una guerra civil, es veu que no n’hi ha gaires que estiguin disposats a plantar cara a Manhattan, que, pel que els han dit, és un infern assolat per la delinqüència.
A principis d’aquesta setmana, Roger Stone, un fosc consultor polític i aliat de Trump durant molt de temps, va promoure dilluns una manifestació davant de la Torre Trump. Quan hi vaig anar, només s’hi havien presentat un grapat de persones. Dimarts hi va haver més concurrència, però els assistents tenien un aire desganat més que no pas perillós, tot i la retòrica de vegades amenaçadora. (Un home portava un cartell amb un dogal enganxat, indicant els seus desitjos per als membres dels “Tendenciosos mitjans de comunicació liberals”.) Però si passejaves a una distància d’un bloc de cases, no t’adonaves de res.
Vet aquí el que pot passar: molts dels que podrien haver liderat aldarulls als carrers han sigut acusats o condemnats per participar en l'assalt del Capitoli del 6 de gener. I, sens dubte, encara correm el greu perill que els fanàtics de Trump actuïn pel seu compte. La manera com els seguidors de l’expresident han posat en el punt de mira la filla del jutge que porta el cas és absolutament inadmissible. Amb l’argument que l’activitat política de la filla constituïa un conflicte d’interessos per al seu pare, gent com Greene, Donald Trump Jr. i Eric Trump van compartir a les xarxes socials una story amb la seva fotografia, i l’expresident s’hi va referir en el discurs posterior a la seva compareixença, probablement posant en perill la seguretat de la dona.
Però tot i que Trump encara té uns seguidors obsessius, ja no és capaç d’acaparar l'atenció bocabadada de tot el país, ni tan sols si l'arresten. Potser ens queda aquest consol després d’una compareixença que ni de bon tros va marcar època.
Copyright The New York Times
