La comissió de control a Antena 3 i Telecinco, on és?

BarcelonaUn cop al mes, els responsables de la CCMA –o de RTVE– passen comptes davant dels partits polítics en seu parlamentària. Aquestes comissions de control tenen un punt de posada en escena, on cada partit actua exactament com s'espera, i els directius esquiven amb maniobres dialèctiques els assumptes més espinosos. Però, malgrat tot, acaben tenint una certa incidència i, com a mínim, situen en el mapa mediàtic algunes de les qüestions més problemàtiques d'aquests ens públics.

Les privades s'escapen d'aquests mecanismes de control. Podria semblar lògic, tenint en compte que els seus propietaris no són els ciutadans, sinó els accionistes. Però, ni que sigui a tall de provocació, llanço aquesta pregunta a l'aire: tenint en compte que televisions com Antena 3 i Telecinco exploten un bé que sí que és públic, l'espai radioelèctric, ¿no seria lògic que hi hagués algun sistema per garantir que aquestes corporacions, que van rebre una llicència en un mercat limitadíssim, hagin de respondre d'alguna manera si perjudiquen l'interès general?

No sé si som prou conscients que Espanya és una excepció europea. Es tracta de l'únic país europeu de la seva mida que no té organisme regulador audiovisual. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) exerceix algunes tasques de control, a manera de pedaç, però rares vegades entra en qüestions editorials. Es limita a assenyalar assumptes com la publicitat encoberta, per exemple. El resultat són uns mitjans privats que poden exercir un poder formidable sobre l'opinió pública sense assumir cap responsabilitat. La llei de televisions privades original tenia un munt de disposicions que les obligava a observar uns principis de serveis públics. La meitat no es van complir d'entrada i la resta han anat caient, inexorablement, a cada revisió de la norma.

Pensava això mentre en una infratelevisió d'ultradreta una tal Pilar Baselga deixa anar el rumor que la dona de Pedro Sánchez és transsexual. "Begoño", li diu despectivament. Podria semblar una excrescència més del clavegueram mediàtic, però resulta que aquesta persona ha participat en programes de Cuatro o d'Antena 3, defensant tesis negacionistes sobre les vacunes. Invocar la pluralitat per convidar-la és una fal·làcia. La diversitat d'opinions ha de ser benvinguda. Però el discurs de l'odi o les falsedats no són branques de la pluralitat, sinó de la desinformació. I els mitjans privats són garants del dret a la informació dels ciutadans. Si fallen en aquesta missió és, en part, perquè no hi ha un àmbit on hagin de retre comptes públics de les seves actuacions privades... fins a cert punt.