Comerciar o morir: el TTIP
L’evolució de la humanitat i l’assoliment de fites han vingut donats per la voluntat d’anar més enllà del que hem tingut a mà, de l’afany de descobrir, de conèixer. A principis d’aquest mes de gener la Comissió Europea (CE) va fer una primera publicació, al meu entendre d’un nivell documental molt elevat, sobre el contingut del futur acord de lliure comerç i inversió a subscriure entre la UE i els Estats Units (Transatlantic Trade and Investment Partnership, en les seves sigles angleses TTIP). Sense ni saber-ne el contingut, esperonats tan sols per sentir les paraules comerç i llibertat, ja van sorgir, i molt abans, moviments de l’esquerra autoritària (només cal veure certs vídeos que circulen per YouTube) que parlaven de la desprotecció social, de l’atorgament de poder a les grans corporacions i de la desregularització que entre d’altres causarà el TTIP.
Molta gent pensa que vivim ara en una època globalitzada com a conseqüència de l’evolució tecnològica, i que aquests acords comercials “transatlàntics” (és a dir, semiglobals ) són una cosa nova dels segles XX i XXI fruit del poder de les grans corporacions -i que són, òbviament, molt perjudicials per al ciutadà del carrer-. Poca gent recorda el naixement del ius mercatorum al segle XI al Vell Continent, quan els primers comerciants genovesos dels ports mediterranis de cognoms com Martino, Lombardo o Schiffiani van crear les primeres normes (dret mercantil) per garantir el tràfic comercial arreu d’Europa. Si es volia comerciar era per guanyar diners, evidentment, cosa que per defecte porta a la creació d’ocupació; i amb ocupació és com les persones són lliures per construir el seu camí vital.
Un cop aclarit que no estem davant d’un fet desconegut digne de ser analitzat per Iker Jiménez, sinó més que normal i en el marc del qual l’enteniment comercial és necessari, explicaré el que ens va donar a conèixer la CE.
Els documents que va publicar la CE es podrien dividir en tres tipus: d’una banda, les propostes jurídiques sobre temes determinats (és a dir, l’esborrany del document final que es pretendria signar en la matèria concreta); de l’altra, els compromisos que la UE voldria afegir en la part de l’acord sobre qüestions normatives i reguladores, i, per acabar, uns textos de posicionament en què es fixa l’opinió de la UE en matèries com automoció, enginyeria i desenvolupament sostenible.
El contingut material del futur TTIP s’ha dividit en tres parts i alhora cada part en els seus capítols temàtics: la primera part és la relativa a l’accés al mercat dels Estats Units. L’objectiu és millorar l’accés al mercat nord-americà. Aquesta part consta de quatre capítols entre els quals destacaria la contractació pública i el comerç de béns i aranzels duaners. La segona part fa referència a la coordinació normativa. El seu objectiu és suprimir la burocràcia i els costos sense renunciar als drets existents que la normativa de la UE ens atorga als ciutadans en la posició administrativa que ens trobem. Aquesta part consta d’onze capítols entre els quals cal esmentar la coherència normativa, barreres administratives i tot un seguit d’àmbits industrials (alimentària, química, cosmètica, enginyeria, mèdica, informació i comunicació, farmacèutica, tèxtil i motor). El tercer bloc és el de nova normativa. L’objectiu és la creació de noves normes perquè sigui més fàcil i més just exportar, importar i invertir. Consta de vuit capítols, entre els quals podem trobar qüestions sobre pimes, dret de la competència, protecció dels inversors i resolució de controvèrsies entre inversors i estat, propietat intel·lectual i indicacions geogràfiques i resolucions de controvèrsies entre estats. A manera d’exemple: de la part tercera, del capítol de pimes s’ha publicat el document jurídic que regularia aquest aspecte (consta de quatre articles), article que pot ser analitzat per qualsevol ciutadà, i alhora es publica una fitxa tècnica on es resumeix quins són els objectius en la matèria (en aquest cas, que empreses de menys de 250 treballadors puguin vendre o importar als Estats Units més fàcilment i aprofitar que amb l’acord es puguin fer créixer els seus negocis).
L’exercici de transparència liderat per la comissària Cecilia Malmström és al meu entendre molt satisfactori, perquè parlem de temes molt sensibles que afectaran 500 milions d’europeus que viuen en un entorn global i competitiu. El darrer trimestre del 2014, el PIB de la zona euro va créixer un 0,8%, a diferència del 2,7% dels Estats Units i del 7,7% de la Xina. Actualment, però, alguns crítics de l’esquerra de l’Estat encara consideren que no hem de signar un acord de lliure comerç, i critiquen sense raó que no es va acceptar (en un ple al Congrés) fer un referèndum, quan el que s’ha demanat és tenir informació per debatre el seu contingut i, òbviament!, perquè ho marca la llei, un cop acordat el tractat, sotmetre’l a ratificació de cada estat.
Recomano menys YouTube i més confiança en les nostres institucions europees. La transparència, almenys, la tenim.