Començar l’any a La Taberna del Guille
Som a 3 de gener i el termòmetre de la plaça Na Violant d’Hongria, a Castelló de la Plana, marca 31 graus. El microclima d’aquesta ciutat és digne d’estudi, com també ho és que malgrat l’afartament de les festes nadalenques estigui salivant mentre repasso la carta de La Taberna del Guille, al número 2 del carrer de Sant Domènec. Què coi, estic de vacances, ja li demanaré clemència a la balança quan torni a casa. Bé, de fet Castelló és la meva segona casa (la dona és d’aquí) i el local del Guille Barberá Castillo és el nostre foodspot de capçalera.
El sol pica de valent i el caloret ens empeny a demanar copes de vi blanc que al cap dels minuts es transformen en una ampolla. Compartim uns seitons adobats, unes rossellones a l’allet i una sèpia a la planxa. Clàssics infal·libles, sempre que la primera matèria sigui de qualitat i s’hi posi un xic d’amor, dos preceptes que aquí es compleixen des del 2006. Durant aquests onze anys tots els que s’arriben a la taverna no només gaudeixen d’especialitats com les gambes a l’allet, el pop a la brasa o els bolets amb llagostins, sinó també de tot tipus d’arrossos (caldós o melós amb llamàntol o llagosta, caldereta de rap o de Sant Pere...) o d’unes graellades de carn per perdre l’oremus.
Celebrant la vida
Però si aquest és el nostre restaurant predilecte de Castelló (n’hi deu haver de millors, però avui us parlo d’una altra cosa) ho és pel tracte familiar que rebem (menció especial per la diligència del cambrer Madalin), pel caràcter divertit, tabolaire, de l’amo i pels moments inoblidables que hi hem viscut. Ja sigui a l’assolellada terrassa, al menjador d’ambientació marinera o al saló del soterrani -el que allà hi passa, allà es queda-, al llarg dels deu anys que fa que hi anem amb la dona hem gaudit de valent, celebrant la vida com més ens agrada fer-ho. Bon any, Guille, i gràcies!
