El ‘Com si fos ahir’, en perill?
Ja que la Mònica Planas ha parlat recentment dels dubtes al voltant de la continuïtat del Polònia, val la pena parlar de l’altre producte estrella de TV3 que viu amb inquietud pel seu futur: la sèrie Com si fos ahir. Un titular d'El Món, de fet, assenyalava aquests dos programes com a possibles pròxims sacrificats, si no arribaven diners extraordinaris del Govern per pal·liar la patacada en publicitat derivada del coronavirus, que la Corporació estima en uns 15 milions d’euros.
Fonts de TV3 m’asseguren que no hi ha intenció de tancar el serial, però admeten que no saben d’on trauran els diners necessaris. Tot plegat pot quedar en un globus sonda llançat per pressionar el Govern i que amolli aquesta partida que es reclama. El virus ha sigut econòmicament devastador, però una assignatura pendent és revisar en profunditat les estratègies del departament comercial de la casa. En tot cas, és ben probable que les habituals mesures d’estalvi no siguin suficients per eixugar els milions no ingressats, així que la pantalla se’n ressentirà. Un cop més.
Però seria un error escollir el Com si fos ahir com a programa al qual renunciar. D’entrada, perquè de totes les sèries estrenades per TV3 aquesta temporada, incloent-hi les que ha comprat a tercers, és l’única que ha superat la mitjana de la cadena, amb un share del 17,2 i amb tendència a l’alça. El seu resultat -en la sempre més amable franja del migdia- contrasta amb els resultats discrets de Les de l’hoquei (13,5%), La fossa (9,4%), La sala (8%), la valenciana La forastera (9,2%) i la mallorquina Pep (8,6% fins ara), totes per sota del 15,4% que obté de mitjana TV3, segons la imprescindible anàlisi de final de temporada que va publicar dissabte a l’ARA el company Albert Castellví.
A més, es tracta de l’única sèrie produïda internament per TV3. No seria gaire eficient renunciar-hi, perquè hi ha un bon grapat de persones en plantilla que hi treballen i, per tant, són sous que cal continuar pagant. (I aquí és quan algú sempre alça el dit i diu que no hauria de ser així, però a la pràctica, i tenint en compte les dinàmiques laborals i polítiques de TV3, acceptem que no serà pas ara, amb una cúpula en funcions i enmig d’una crisi galopant, que s’emprendrà la reforma estructural de la radiotelevisió pública.)
I, finalment, la sèrie no té el glamur de les propostes de prime time, i difícilment serà vendible a una plataforma (tot i que potser algun dia hauríem d’estudiar el cas d’èxit de les telenovel·les turques i avaluar si es podrien exportar els culebrots). Però compleix una funció molt rellevant: dotar el català d’una ficció centrada en les escenes quotidianes. Des del punt de vista lingüístic, Com si fos ahir és una peça fonamental.
Les retallades que arrossega TV3 fan que ja sigui impossible reduir el pressupost sense tocar l’os de la pantalla o de la massa laboral. Ara bé, despullar les sobretaules del culebró seria una afectació d’aquelles estructurals. No és un programa més. És un àmbit. Una nova bugada on perdríem un bon llençol.
