Col·lapse

A Barcelona han desembarcat centenars d’operaris armats amb pics, pales i pintura ques’estan dedicant a encongir les vies urbanes i deixar-les en un sol carril, si és que en tenien dos. Carrers amples pels quals passa una línia d’autobús, com a molt, tindran a partir d’ara un sol carril de cotxes. El de bus estarà buit el 95% del temps mentre que al carril contigu, ja ho veuran, els cotxes s’acumularan esperant passar semàfor.

Els que no siguin per a autobusos seran per a bicicletes. Hi ha trams per on passen cinc ciclistes cada mitja hora. L’objectiu és ben clar. Desincentivar el transport privat i de combustió a la ciutat. I és un bon objectiu. Ens convenen ciutats netes, sense cotxes, sense pol·lució. La pregunta és si tenim la infraestructura de transport públic a punt. I si l’ús de la bicicleta elèctrica està prou desenvolupat, tema imprescindible en una ciutat que registra, segons l’aplicació Strava de geolocalització de ciclistes, el desnivell més gran en l’ús de bicicleta dins de la ciutat.

Aquesta tardor circular per Barcelona en segons quines zones (que es preparin les escoles properes a la Ronda de Dalt) serà un infern. És difícil saber si és millor l’ou o la gallina. Potser s’ha de fer impossible el cotxe perquè la gent l’abandoni. En economia conductual es diu incentiu negatiu. I sol funcionar. Consisteix a incentivar de forma negativa certs comportaments. És com una multa de l’Agència Tributària. Però hi ha efectes secundaris. Si la gent decideix no tenir cotxe, hi haurà altres damnificats.

La segona opció és l’incentiu positiu. Consisteix a posar més línies de transport públic, acabar les línies de metro pendents, augmentar la freqüència d’autobusos i de llicències d’Uber, bonificar les bicicletes elèctriques... I, només llavors, anar eliminant espai per a cotxes.

S’ha optat per eliminar sense pietat carrils. Feliç retorn a la ciutat.