Alfons Cornella: "O col·laborem o ens extingim"

L'espai és diàfan. Blanc i net. Hi ha piles de blocs als prestatges, bolígrafs als pots; portes obertes, pissarres grans per dibuixar: és un espai per pensar, per idear, per jugar. Una fàbrica d'idees. L'Alfons seu a l'extrem d'una taula enorme amb paper i boli a les mans. Per explicar-se, un dibuix li val: un expert a fer fàcils les coses complexes.

APRENDRE I DESAPRENDRE. Sintètic i directe. Creatiu i innovador. L'Alfons provoca perquè les coses es pensin de manera diferent. Replanteja els codis establerts i experimenta amb formes noves. Com s'innova? Es tracta d'explorar. S'ha de mirar al món d'una manera més oberta i inquieta: llegir coses que mai llegiries, anar a llocs on mai aniries, contactar amb gent que mai contactaries. ¿Per innovar és important desaprendre? Desaprenc, per tant existeixo : aquest ha estat el meu lema durant molt temps, però la memòria és molt important. Recordar coses et permet no haver de començar de nou cada vegada.

CO I CO. A la seva web, cada clic et regala una idea. I si tens un dubte, ell t'obre les portes del seu mini-maxi univers, t'escolta i et diu què pensa. Què és una idea? Una idea són tres punts: el què, el com i el perquè. I la seva última idea passa per afegir co- al món: cocreació, cooperació, col·laboració. ¿El món vol combinar i col·laborar? Sí. El món és tan complex que només el pots resoldre col·laborant. Com? La col·laboració passa per la confiança i la confiança deriva de la generositat. Si tu no ets generós amb els altres, no generaràs confiança per col·laborar. ¿Col·laborar o morir? Sí: o col·laborem o ens extingim. Hem de canviar el jo pel nosaltres. Com s'aconsegueix això en una era tan individualista? És una paradoxa: passem per un moment en què estem més connectats que mai, però la gent se sent enormement sola. ¿Les xarxes socials separen més que connecten? Jo crec que en pocs anys tots avorrirem això i considerarem que ha estat una mala època. Per què? La gent necessita donar sentit a les coses i el sentit el dóna la teva relació en profunditat amb allò que fas: fer una cosa amb les teves mans és una sensació humana extraordinàriament poderosa.

PENSAR O NO PENSAR. Parlem d'experimentar més i planificar menys: el món va molt ràpid i no tenim temps. Llança't, just do it ? Sí: fes, revisa el que has fet i millora-ho. ¿Tendim a fer les coses com les hem fet sempre? El cervell no està pensat per pensar, està pensat per no pensar. Com? El cervell està pensat per respondre àgilment. Si haguéssim de pensar tots els moviments del dia, estaríem esgotats. L'automatisme és el que et permet viure -si no és que et converteixes en esclau del teu automatisme-. ¿Això no és el que acabem fent tots? Sí i per això repetim els mateixos errors tota la vida, amb les mateixes persones. De què fas més cas, de la raó o la intuïció? S'ha d'escoltar la intuïció i compaginar-la amb la raó. ¿La intuïció s'equivoca? Moltíssim. Ens porta pel camí més fàcil i no és necessàriament el millor.

ANAR PASSANT. L'Alfons s'explica sense pausa però sense pressa. És un explorador d'idees per vocació i un apassionat de la creació. Què has après dels teus fills? Que és molt difícil ser lliure. Que dediquem molts esforços a coses inútils quan del que es tracta és de ser feliç -que no és una feina precisament fàcil-. ¿És més fàcil innovar que ser feliç? Tampoc: és més fàcil anar passant.