Còlera de contraban (1884)

De l’article de Roca i Roca (Terrassa, 1848-Barcelona, 1924) signat amb el pseudònim ‘P.K.’ a La Campana de Gracia (14-IX-1884) setmanari que dirigia. Text prenormatiu. Ahir va fer cent anys de la mort de Roca i Roca, catalanista i republicà federal. Abans d’ahir també es complien anys de la publicació d’aquesta peça. Era un periodista format en lletres i dret. Conreava l’articulisme polític amb registres de sàtira i d’ironia més afinats que els dels seus coetanis. Com autor teatral va reeixir en la paròdia. 

En què quedem? Lo tenim o no el tenim? Es tracta del còlera o de febres pernicioses? Si escoltem al govern, que acordona les províncies, sitia les poblacions, estableix lassaretos i molesta al pròxim, tenim còlera en les províncies d’Alacant i de Lleida. Però en aquest cas li passa al govern lo mateix que va passar-li a n’en Sagasta [del Partit Liberal], l’últim estiu [quan era per torn, president de Govern]. A n’en Sagasta se li va sublevar la guarnició de Badajoz, i al govern [presidit per Cánovas del Castillo, del Partit Conservador] se li subleva ara el còlera morbo. Tantes precaucions, tants cordons, tantes fumigacions, tanta molèstia i tan engorro; i a l’últim ¿per què? Perquè els microbis se’ns fiquin a casa per dos llocs distints: per la costa d’Alacant dintre d’uns fardos de contraban i pel Pirineu, dintre del cos de dos germans de la doctrina cristiana, protegits pel bisbe d’Urgell, que va enviar-los al seu destí, segons diuen, sense fer-los purgar ni un dia de quarantena. Heus aquí una altra espècie de contraban colèric-religiós, que ha entrat per la Vall d’Andorra, burlant-se del cordó sanitari, dintre de la mitra d’un bisbe. [...] Si el còlera és còlera, lo govern s’ha acreditat de diligent... i d’arrauxat. Deu dies després d’haver-se presentat los primers casos, ha pres les primeres precaucions. I quines precaucions! Res d’anar-se’n personalment lo ministre al siti de les ocurrències; res d’enviar-hi facultatius del Consell de Sanitat a examinar la naturalesa del mal; [...] Sense considerar si el mal era còlera ben qualificat, lo ministre de la governació ha agafat la maneta del telègraf i, com si es tractés de guanyar unes eleccions, ho ha arreglat tot amb uns quants partes: “Acordonin aquesta província i aquesta altra; posin un lassareto a la dreta i un altre a l’esquerra; aislin la població tal i la població qual, i qui tingui mal de cap que se’l passi.” Resultat: una ret de cordons; un pudrimener de lassaretos sense condicions, molèsties per tothom; paralització de la indústria i del comerç; i la inhumanitat de deixar aislades i sense recursos a poblacions enteres en lo moment en que els és més necessària l’assistència. [...] Diu el corresponsal del Diluvi que D. Alfonso [Alfons XII] havia de dirigir-se a San Sebastian a celebrar una entrevista amb la reina mare: que allà mateix havia de trobar-s’hi en Sagasta: i que a Bilbao i moltes altres poblacions de províncies es preparaven exposicions i proclames a favor de los fueros i contràries a la política conservadora. Lo govern es veia venir la pedregada a sobre i en Romero Robledo [del Partit Conservador] va fer un cop dels seus. Què es necessita? Una tongada de còlera? A les províncies hi ha febres pernicioses? Doncs se les declara còlera: tant se val mistificar un acta, com mistificar una epidèmia. La qüestió és que el rei regressi a Madrid sense veure la seva mare [...] i sense trobar-se amb en Sagasta. [...] Lo còlera s’ha adelantat a n’en Sagasta... los conservadors han alçat entre els seus enemics i el poder una muralla de microbis de contraban. [...]