Alcaldessa Colau, què passa amb l’Escola del Mar?

Benvolguda alcaldessa, em consta que a principis d’any us vau comprometre a tirar endavant la construcció d’una rèplica de l’emblemàtica Escola del Mar, un edifici i una institució icònics destruïts per l’aviació feixista el 1938 que ha passat a ser símbol de la millor pedagogia. El 2021 va ser el centenari de l’edifici i aquest 2022 el de l’escola, desaprofitats l’un i l’altre. El projecte ha embarrancat als passadissos de la maquinària municipal. Una altra oportunitat perduda?

Barcelona ha anat reconstruint, encara que sigui amb dubitativa lentitud, referents monumentals i estètics del seu esperit republicà i democràtic. Es va fer una rèplica del Pavelló Mies van der Rohe (a Montjuïc, el 1986) i del Pavelló de la República de París que va acollir el Guernica de Picasso (a la Vall d’Hebron, el 1992), i es van tornar a aixecar, també a Montjuïc (el 2010), les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch del projecte inicial de l’Exposició Internacional abans que el dictador Primo de Rivera se n’apropiés.

L’Escola del Mar la va impulsar l’Ajuntament de Barcelona i la va dissenyar l’arquitecte municipal Josep Goday. Al darrere hi havia l’impuls polític del nou consistori catalanista, que el 1905 havia projectat 25 noves escoles. El 1914 es va poder inaugurar la del Bosc a Montjuïc per a infants amb problemes respiratoris, dirigida per Rosa Sensat. El 1916 es va crear una Comissió de Cultura per tirar endavant la resta. L’aliança entre lligaires (dreta catalanista) i republicans (esquerra) va resultar fructífera. Rere el projecte hi havia personalitats com Duran i Ventosa, Giner de los Ríos, Bofill i Mates i J.M. de Lasarte. La comissió tècnica la van dirigir el pedagog Manuel Ainaud, l’arquitecte Goday i el doctor Enric Mias. Es van poder fer tres escoles abans del cop d’estat de Primo de Rivera: la Baixeras (Via Laietana), la Farigola (Vallcarca) i l’Escola del Mar, construïda en tres mesos i que era desmuntable i traslladable perquè inicialment havia de ser una colònia d’estiu a la platja per a infants amb problemes de salut. Tota de fusta, s’aguantava sobre uns pilars de formigó fixats a la sorra de la Barceloneta. Pere Vergés, que havia estat alumne de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, en va esdevenir el director. Va ser, en realitat, el primer gest d’obertura ciutadana de Barcelona al mar. Tenia la platja dels pescadors com a pati.

Amb la Guerra Civil, vist el perill dels bombardejos, Vergés va demanar que l’edifici fos traslladat a una zona més segura. No li van fer cas. I el 7 de gener de 1938 va ser destruïda per l’aviació feixista. Aquell dia no hi havia classes. Aquell final bèl·lic va fer créixer el caràcter mític d’un centre que encarnava, com cap altre, la modernitat pedagògica i arquitectònica.

Barcelona té una Escola del Mar al Guinardó (1948) que manté el record de la seva antecessora. Però el somni de tornar a construir-la tal com era persisteix. La idea va sorgir el 2010 en una conversa de l’arquitecte Marc Cuixart Goday, net de Josep Goday, amb el desaparegut Jordi Carrió, figura clau que enllaçava dins l’Ajuntament cultura, pedagogia i memòria. En homenatge seu, el 2019 Cuixart va liderar una campanya pública per tirar endavant la iniciativa. La pandèmia ho va aturar tot. Cuixart disposa d’un projecte complet i detallat. Fins i tot ha aconseguit finançament a través d’una branca de la família Grífols, disposada a posar el 100% dels 3,8 milions del cost previst. Els darrers mesos ha rebut promeses i bones paraules de l’Ajuntament, que ha refusat el suport econòmic privat. De moment, però, res de res. S’ha arribat a parlar, i s’ha estudiat, d'una ubicació: al final del carrer Marina, adossada a la plataforma de formigó per la banda de la platja, per sota de l’Hotel Arts. Però l’última resposta és que els tècnics municipals diuen que allà no hi cap. I després, silenci. Què passa, alcaldessa?