Coalicions que no restin

La millora d’una part molt important dels serveis públics que pel seu funcionament necessiten presencia física i en xarxa al territori i concentració de talent en estructura piramidal, com la sanitat, l'educació o l'accés a la cultura, dependrà en els propers anys d’una dotació d’intel·ligència artificial ben meditada i d’una penetració en una societat de característiques diferents a les d’altres dècades.

Necessitem cirurgia robotitzada, radiologia intervencionista, hemodinàmia avançada, tractaments fruit de recerca incansable. Però ara que el covid ha deixat constància que la conquesta de viure més ha de tenir present que molts dels nostres conciutadans envelleixen sols o amb suports familiars a molta distància, quan parlem de reforçar l’assistència primària no parlem només d’algun metge o algun infermer més, parlem del vincle entre la sanitat i els serveis comunitaris, el que evitarà l’excessiva reiteració en els serveis sanitaris i les rehospitalitzacions freqüents.

Pel que fa a l’ensenyament, s’han de potenciar projectes conjunts i la implicació de diverses administracions i empreses, com ara el grau conjunt de la UPF i la UAB amb el Parc de Salut del Mar i el Centre de Recerca Biomèdica, model d’èxit i eficàcia amb els resultats acadèmics obtinguts. En els estudis no universitaris s’ha de fomentar la integració real i les relacions amb l’entorn sociocultural i empresarial, les revisions curriculars, que s’incompleixen, i la creació d’avidesa per saber.

Les biblioteques són el punt d’entrada a la lectura, i amb la lectura podem conèixer el món i els mons que ens proposen els diversos autors, però la xarxa de biblioteques -sembla que finalment unificaran els fons la Diputació i la Generalitat- no pot oblidar els barris vulnerables. Allà la cultura i la riquesa intel·lectual adquireixen una altra dimensió; són els elements que ajudaran molts joves a sortir de la inèrcia de la misèria, si es produeix una intervenció conjunta d’administracions en aquests indrets que clamen atenció.

Poso aquests poquíssims exemples per compartir amb vosaltres una reflexió política. No sé si tenien raó els que propugnaven els avantatges d’acabar amb el bipartidisme i fer possible una representació parlamentaria més plural. La simple afirmació d’aquest propòsit ens abocava a governs de coalició, a pactes de governabilitat i a buscar suports que en política sovint són estrambòtics. Però el multipartidisme s’ha de gestionar, les coalicions requereixen aproximacions i renúncies recíproques.

Fins i tot l’independentisme català, que acaba d’assolir una majoria parlamentària indiscutible, necessita saber treballar conjuntament i demostrar que són eficients resolent problemes competència de la Generalitat més enllà de la seva competició per l’estendard.

Vista la tendència al fraccionament del govern en la coalició PSOE-UP que avui governa Espanya i l’enemistat indissimulada de JxCat i ERC, ¿com podrem fer projectes que requereixen ineludiblement la concurrència de diversos ministeris o diverses conselleries?

Vaig formar part d’uns governs de progrés que van ser criticats per ser maldestres a l’hora d’evidenciar discrepàncies entre les formacions que els conformaven. No escric aquests article per reivindicar-los, l’escric per mostrar la meva preocupació pel fet de veure cada dia un entorn que pateix, s’empobreix i mostra una decadència dolorosa i no trobar ni consol ni esperança ni ambició necessària per poder agafar com a referència les polítiques transversals que estudiem d’altres indrets del món.

I, que ningú s’enganyi, l’empresa és tan important que no s’arregla amb frases benintencionades ni el nomenament d’un comissionat amb una denominació escaient.

Montserrat Tura és metge i exconsellera de Justícia i d'Interior.