Clima

La paraula ve del grec i vol dir inclinació: la inclinació sobre l'horitzó de la imaginària esfera celeste on els mapes astronòmics situen les estrelles. Una inclinació que va variant amb la latitud, que és el principal factor que el determina.

Clima s'oposa a temps com temperament a humor. Pressuposa certa estabilitat dins la incertesa que ha fet possible les civilitzacions.

Afavorint superàvits productius, el clima ens ha proporcionat l'oci imprescindible per al naixement de la ciència, que ha permès dependre'n cada cop menys.

Amb el progrés científic, la civilització s'ha anat desplaçant cap a llocs més freds. L'hostilitat del clima, un cop apaivagada per la tècnica, ha fet les societats més solidàries en territoris on era impossible sobreviure sense pensar en el bé de tots.

Vivint a Barcelona, constato cada estiu que, a partir de certa temperatura, quan el termòmetre puja un grau és com si baixés un grau la civilització. I, per aquesta regla de tres, no puc evitar veure en l'escalfament del planeta una expansió de la barbàrie.

El clima que ens ha suportat estoicament durant milers d'anys sembla que ara diu prou. Amb huracans i tsunamis ens recorda que si encara som aquí és per una intel·ligència que pensava en termes de grup. Un grup que ha passat de ser una tribu a ser el món.

Forçant-nos a arribar a acords a Durban, el clima, novament, ens intenta civilitzar. Però sembla que només l'escoltin els indignats contra qui, de tant en tant, carrega la policia.