De clients a ciutadans
La casualitat va fer que la mateixa setmana que Fundesplai (Fundació Catalana de l’Esplai) presentava el llibre Ciutadania i qualitat democràtica a Barcelona el Tribunal Constitucional dictés una sentència contrària a la llei de consultes catalana i que el jutge Santi Vidal fos sancionat amb una suspensió de tres anys per exercir com a magistrat.
Aquesta coincidència reforça una de les tres premisses que van encapçalar el debat iniciat fa més d’un any i que ara recull el llibre: la nostra democràcia està malalta i moltes de les seves institucions estan en crisi profunda.
Més enllà del caràcter global de bona part dels elements de crisi que viu la nostra societat, el debat ha destacat que a Catalunya i a Espanya vivim la nostra crisi particular. Cada vegada guanya més terreny la idea que cal revisar a fons el que es va acordar a la Transició i que és imprescindible modificar el que convingui d’unes regles del joc que es van establir el 1978, condicionades pel context de llavors.
Alhora també s’ha conclòs que si en general les reformes estructurals i les lleis no són suficients per generar canvis, això encara és més cert en societats com l’espanyola i la catalana, amb importants dèficits i poca tradició de vida democràtica. En aquest sentit, una de les idees que més han compartit les prop de dues-centes persones i organitzacions de Catalunya i d’arreu d’Espanya que han participat en el debat és la necessitat de reforçar la cultura democràtica al nostre país. En aquesta qüestió s’han destacat tres idees i una estratègia.
La delegació i la relació clientelar. La nostra societat ha interioritzat la cultura de la “delegació” dels assumptes col·lectius en la política professional i en l’Estat en general. S’ha entès la democràcia com el simple exercici d’“escollir” uns representants o “pagar” uns funcionaris, desentenent-se’n i adoptant un paper de “client insatisfet” que atorga a uns altres la responsabilitat de la gestió pública.
Considerar el comú com a propi. S’ha generalitzat la idea d’associar la “propietat” a l’àmbit “privat i particular”. Jo m’ocupo del que m’és “propi”, és a dir, del que passa a “casa meva”. El gran canvi de mentalitat té a veure amb el fet de considerar “l’àmbit públic” com una cosa que afecta “a tothom” i per tant també “a cada persona individualment”. Es tracta d’abandonar la posició de “client” que va “delegar responsabilitats” en uns tercers i passar a la de “ciutadans coresponsables” en la gestió d’allò que és “comú”.
La qualitat democràtica i la vida quotidiana. S’ha compartit que difícilment és creïble que el sistema democràtic millori si no som capaços d’introduir la pràctica de la democràcia en els àmbits de la quotidianitat de la ciutadania. I els espais de la quotidianitat són també a la feina, a l’escola, al carrer, a la comunitat de veïns i en l’àmbit local, del poble i del barri. La proximitat és un nivell especialment propici per impulsar experiències de més qualitat democràtica.
L’educació com a estratègia per a la cultura democràtica. ¿I com es pot avançar en aquestes tres idees tan essencials i alhora tan complexes? L’educació apareix com una estratègia essencial en l’aprenentatge de la participació i en l’assumpció d’una autèntica cultura democràtica.
Només s’aprèn allò que es viu. Es tracta de promoure l’experiència vital de la democràcia. De fer-ho al llarg de la vida, ja amb els infants, i en els diversos àmbits relacionals i espais educatius: a casa, a l’escola, en el lleure, a la xarxa i a la comunitat.
Participar és més que votar cada quatre anys. És escoltar, opinar, deliberar, prendre decisions i assumir responsabilitats. És assumir que les raons i les veritats no són monopoli de ningú i que hauria de ser normal reconèixer els mèrits dels altres i també els errors propis.
Qualitat democràtica és també incorporar l’empatia com una cosa natural. Aquella capacitat per posar-se en el lloc de l’altre vitalment i intel·lectualment més enllà de l’obstinada posició de voler convèncer l’altre o directament pretendre imposar el propi criteri. Això s’educa, s’aprèn.
La batalla d’augmentar la cultura democràtica no es decideix en un dia. És una carrera de fons però del tot imprescindible i que requereix la complicitat de tota la societat. És un dels elements essencials del Pacte per la Qualitat Democràtica amb el qual conclou el llibre. En un any electoral, cal recordar que l’educació és la millor estratègia per a gairebé tot.
