La clau per aprofitar els fons europeus?
Finalment s’han activat els fons europeus del Next Generation UE. Una bona notícia, no només per a Europa, ja que per primera vegada la Comissió Europea emetrà deute conjunt, sinó per l’oportunitat que ens brinda de finançar canvis pendents a la nostra economia, des de molt abans de l’arribada del covid. Espanya podria tenir accés a 140.000 milions d’euros, una quantitat que triplica la de l’últim període, i que ha de formar el Pla Nacional de Recuperació i Resiliència. El dubte és si serem capaços de gastar-los i, sobretot, si arribaran a aquells sectors que tenen una capacitat real de canviar el nostre model.
Ara toca, fins a finals d’abril, que els països membres defineixin les reformes i inversions que han de dur a terme, i dissenyin les accions necessàries. Poc menys de mig any per construir un pla que no només doni resposta al brutal impacte de la crisi del covid, sinó que ens permeti modernitzar l’economia, enfortir el sistema productiu i millorar les oportunitats de moltes persones i empreses. No es tracta d’un xec en blanc. L’objectiu no és només convèncer la Comissió que ens doni aquests fons, sinó també garantir que es puguin destinar a projectes estratègics i siguin executables de manera eficient. I per a això cal seguir les prioritats que ens marca Europa. Tant per a Catalunya com per a Espanya la transformació digital i la transició verda són aspectes clau que poden ajudar a reduir desequilibris i generar ocupació de qualitat en el llarg termini, i són les dues línies transversals per a tots els plans nacionals. Però més enllà de la digitalització i la sostenibilitat, la Comissió demana específicament per a Espanya augmentar l’eficiència dels serveis socials i les polítiques actives d’ocupació, millorar els resultats educatius i implantar polítiques de suport a la recerca i la innovació, entre d’altres.
Per tant, per aconseguir els fons cal dissenyar i implementar reformes de gran importància. I això afecta també la mida dels projectes. Per gastar 140.000 milions, i aconseguir un canvi real del nostre sistema productiu, cal pensar a gran escala. De la mateixa manera que als anys 80 els fons estructurals van permetre modernitzar l’economia, ara tenim una oportunitat que no ens perdonarem deixar escapar. Però és més senzill gastar molts diners en grans infraestructures, com vam fer fa trenta anys, que en el que necessitem ara.
El repte no és només trobar grans projectes perquè siguin finançats per ajuts directes o préstecs europeus. Es tracta també de trobar els mecanismes perquè les autonomies, els ens locals, el món empresarial i la societat civil puguin proposar idees per presentar als fons. Ja no hi haurà un tram autonòmic, sinó que són els diferents ministeris els encarregats de redactar els plans, coordinats directament per presidència. Però cal el coneixement del que fa falta dels que són més a prop del problema. I per això cal sumar esforços entre tots els que acabaran gestionant aquests diners. No podem oblidar que els fons europeus s’inclouran als pressupostos de l’Estat i es repartiran a través de convocatòries, convenis i subvencions. L’èxit d’aquesta convocatòria dependrà del compromís que s’aconsegueixi de les administracions autonòmiques i locals, el teixit empresarial i de tots els grups parlamentaris, de tots aquells que participaran en la gestió dels fons.
La llista de reptes no s’acaba aquí. I crec que n’hi ha un al qual no prestem prou atenció. És la capacitat tècnica i administrativa per dissenyar, implementar, aconseguir i avaluar els objectius programes. Si no es millora, perdrem la possibilitat de fer servir bona part d’aquests fons. Una mostra d’aquesta falta de capacitats tècniques i administratives és la baixa execució històrica tant d’Espanya com de Catalunya dels fons europeus. Per exemple, al llarg de l’últim programa, del 2014 al 2020, només s’ha executat al voltant d’un terç del total dels diners assignats. Ara, amb una quantia molt superior, les dificultats augmenten.
Al llarg dels propers quatre anys la quantitat de fons europeus que pot arribar a la nostra economia és immensa. Però no ens ha tocat la loteria. Portarà molta feina i un grau d’organització per al qual avui no estem preparats. Però alhora tenim una oportunitat única per dur a terme canvis que ja fa massa que són necessaris. Ara mateix l’objectiu no han de ser els diners, sinó l’estratègia en el llarg termini i les capacitats per dur-la a terme. Pensar en una sortida de la crisi i la modernització d’una economia que doni oportunitats i feines de qualitat a la següent generació.