Els clàssics, el vàlium de Forcadell i la regla d’Anna Gabriel
COM ANAVA AQUEST DIJOUS LA PREMSA, quina exuberància. A Barcelona, per graus: entusiasme esclatant a El Punt Avui, més moderació a l’ARA, equilibris a La Vanguardia i retrets a la majoria independentista a El Periódico. El pa de cada dia, vaja. A Madrid, en canvi, era el Sant Jordi de l’adjectiu, amb clàssics per a tots els gustos -colpisme, totalitarisme-, insults variats i novetats flamants. Elegantíssima a La Razón Cristina López Schilling, que compara Carme Forcadell amb la Hierbas, aquell personatge televisiu que anava tot el dia drogat. Això sí, Schilling ens descobreix que la presidenta es va prendre un vàlium, sense aclarir si ho sap perquè es va infiltrar en el seu got d’aigua o va rebre una nota de la CIA.
Jorge Bustos, a El Mundo, prefereix centrar-se en la regla d’Anna Gabriel. Que què té a veure amb el que es va viure dimecres al Parlament? Res, però com que un dia Gabriel va tenir l’atreviment (inconstitucional, se suposa) de parlar de copes vaginals, doncs Bustos ho aprofita per preguntar-se si Gabriel considera la regla de les catalanes diferent de la de les extremenyes. Per cert, no es descuidin de felicitar Bustos: l’han fet cap d’opinió d’El Mundo. A El País, Rubén Amón fa un acudit, o dos: “Urnas arriba, esto es un atraco”, diu el títol, i assegura que al sobiranisme “no li interessa un veritable referèndum” pel “risc de perdre’l”. El cas català, el típic cop d’estat per un objectiu que no vols.
L’AVORRIMENT
El festí d’adjectius ja ha deixat tip el director de l’Abc, Bieito Rubido, que es confessa resignat: “Sobre el problema català està escrit tot, però, com que s’agreuja cada dia, s’haurà d’insistir en el que és obvi”. S’ha escrit tot, diu? Que poc que confia en la capacitat dels seus companys per passar cada dia una volta més.
