L'inici del segon mandat de Trump ha accelerat el qüestionament d’un ordre mundial que crèiem inamovible: l'augment del proteccionisme econòmic, la criminalització de la immigració i els atacs a aquelles iniciatives que busquen promoure la diversitat i la igualtat, i que malauradament també hem experimentat a Barcelona. L'agenda del govern nord-americà s'està desplegant en la seva pitjor versió.
Un dels bocs expiatoris de Trump són les ciutats perquè representen tot allò que detesta. Fa unes setmanes va convocar els alcaldes de Boston, Chicago, Denver i Nova York a la Cambra de Representants per fer-los retre comptes de la crisi migratòria, en un intent clar de criminalitzar la integració dels immigrants a les anomenades ciutats santuari. Això no és nou: el 2019 va titllar Baltimore de “lloc caòtic, infestat de rates”. L'associació interessada entre ciutats, immigració, delinqüència i inseguretat forma part de la seva estratègia de polarització.
La realitat és que Trump no té por de les ciutats per insegures o caòtiques, els té por perquè representen l'obertura, la diversitat i els valors democràtics que poden qüestionar-lo. Diu Richard Sennet que viure en una ciutat és viure en un món ple d’estranys i que una ciutat ha de ser un lloc de trobada, un lloc de diferència, no només un espai on les persones viuen l’una al costat de l’altra. Les ciutats ens enriqueixen, perquè ens fan viure la diferència no com una amenaça, sinó com una oportunitat. I això és precisament el que Trump combat.
Les ciutats representen tot allò que Trump rebutja, i per això és a les ciutats on cal articular un món que sobrevisqui a la seva ofensiva. En un moment de foscor i incertesa global, els governs locals hem d'aportar solucions eficients a qüestions que afecten el dia a dia de les nostres ciutats, com l’emergència residencial, la crisi climàtica o les desigualtats.
Ho hem de fer defensant l’obertura i la tolerància que ens caracteritzen, explicant per què val la pena viure a les ciutats. Les transicions que hem de fer no van de perdedors i guanyadors o de sacrificis, com ens vol fer creure l’extrema dreta, sinó del fet que tothom visqui millor.
Les ciutats són les primeres identificar els problemes i a posar en marxa polítiques per fer-hi front. L'accés a l’habitatge n'és un bon exemple. Ciutats d’arreu estem aplicant mesures contundents com el topall dels preus del lloguer, l’acceleració de la producció d’habitatges públics i el control o la prohibició dels pisos turístics, entre d'altres. La resposta als problemes urbans és la millor manera de contrarestar una onada reaccionària que s'alimenta del descrèdit de les institucions democràtiques.
A Barcelona ho tenim clar, no podem fer ni un pas enrere. Les ciutats hem de contraposar els nostres valors davant la regressió trumpista i hem de desplegar la nostra agenda social, climàtica i econòmica per frenar el creixement de l'extrema dreta i els seus aliats.
Les ciutats som la primera línia de contacte i l'entorn on enfrontar-nos als governs amb tendències autoritàries. Ho hem vist a Budapest, a les protestes contra el govern d'Orbán i les seves lleis contra el col·lectiu LGTBI+, i també aquests dies a Istanbul amb les mobilitzacions davant la detenció de l'alcalde de la capital turca. Confrontar l'agenda de replegament de Trump és també la nostra responsabilitat.
