Ciutadans, alerta! (1936)
Peces històriques
Article de Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888-Mèxic, 1961) a la portada de La Publicitat (16-II-1936), diari editat per Acció Catalana. Malgrat el triomf augurat en aquesta peça –i confirmat tal dia com avui del 1936– el creixement del feixisme presagiava també el cop d’estat del 17 de juliol. Amb el triomf electoral del Front Popular d’aquell 16 de febrer van ser amnistiats els governants catalans empresonats per la proclama confederal de Lluís Companys del 6 d’octubre de 1934.
Som a poques hores de la gran victòria electoral, victòria decisiva per a retornar la República als republicans i decisiva també per a retornar l'autonomia a Catalunya. La tasca antirepublicana i anticatalana començada el 1933 i culminada amb l'aprofitament golut dels fets d'octubre del 1934, toca ja al seu terme. La transcendència de la victòria — restabliment de l'ordre republicà — té esverats tots aquells que, en el desori actual, acampen a l'ombra d'una República sense esperit republicà i al redós d'una pseudoautonomia governada per titelles del Govern central. La República cedo-straperlista [al·lusió a la CEDA de Gil Robles i al Partit Radical de Lerroux], que posa les darreres esperances en els tripijocs electorals de Joan March, agonitza. La victòria ciutadana d'avui en serà la mort. No cal, doncs, sobtar-se que hi hagi molta gent i interessos molt poderosos implicats a frustrar una victòria que ha d'ésser-los mortal. La premsa ha formulat denúncies greus, que ningú no ha pogut desmentir, i encara la premsa no ho ha dit pas tot. Colles feixistes, escamots d’indesitjables, organitzacions semiclandestines, permisos temporals d'armes. No cal pas insistir-hi. Sovint he protestat del fet que el ciutadà vagi armat. Sometents, unions patriòtiques, escamots, unions ciutadanes, m'han aparegut sempre coses lamentables: o demostren la carència de l'Estat, impotent per a exercir la seva funció essencial — garantir l’ordre públic — o són un principi de feixisme. Més que tot altre armament, però, repugna l'armament clandestí, que només té dues sortides: o armar professionals (el vulgar i proteic "pistolerisme", massa conegut a casa nostra), o armar neòfits, a qui les armes els esveren i se’ls engeguen soles. Quan els armaments són al mateix temps clandestins i autoritzats, el confusionisme de l'anarquia governamental arriba al cim. No cal pas insistir-hi ara, per bé que l'ocasió és propícia. Cal, això sí, alertar els ciutadans, prevenir-los. La veritat evident, nua i crua, és aquesta: qualsevol aldarull que esclatés amb el pretext de les eleccions, aprofitaria als nostres adversaris. Ells el desitgen. Podem témer, doncs, que intentaran provocar-lo, com van provocar — Gil Robles i Salazar Alonso se n'han fet un mèrit — la revolució d'octubre. ¡Ciutadans del Front d'Esquerres de Catalunya, alerta! El fruit de la vostra victòria vindrà pel mecanisme de la llei posat en marxa per la força de l'alçament democràtic del país. Amb la papereta del vot sou invencibles. Els vostres adversaris intentaren potser frustrar-vos la victòria, esllavissant-vos al terreny on us puguin vèncer, al terreny de la força material. No sigueu incauts, no caigueu en el parany. Si algú us indueix a alterar l'ordre públic, sigui qui sigui, sapigueu-ho, tingueu-ho ben entès: és un agent provocador. Tracteu-lo com a tal. Hi ha qui us sotja per arrabassar-vos al vespre la victòria del matí. ¡Alerta, ciutadans! Ordre, serenitat, disciplina. No obeïu ningú més que els vostres dirigents responsables.
