La ciutadania dels infants

El 5 de novembre vaig tenir la sort de participar en una trobada amb 200 infants i joves de Fundesplai, al CaixaForum de Barcelona. A la pancarta que anunciava l’esdeveniment s’hi podia llegir, amb lletres ben grosses, una frase que deia: “Som infants, som present”. Alguna cosa em va moure per dins perquè, si ens interpel·lem sobre com veiem els infants, la resposta majoritària sol ser: “Els infants són els ciutadans del futur”. Per tant, aquesta trobada començava amb una gran, però real, provocació: identificar infància amb ciutadania del present.

La primera cosa que van fer els infants i joves va ser distribuir-se per grups i iniciar un debat sobre la següent pregunta: “Què és la participació i com ha de ser?” A l’hora de les conclusions, van dir coses com “És un dret que tenim”, “És poder expressar-se i opinar”, “És construir juntament amb els mestres, els monitors i monitores, els pares i les mares”, “És ser responsables”, “És implicar-nos de forma activa”, “És ajudar a millorar l’entorn, la societat”, “Els petits podem canviar les coses”, “És que ens preguntin: «A què voleu jugar? Què t’agradaria fer avui?»”, “És tenir dret a jugar en el nostre temps lliure”, “És ser ciutadans del present”...

El públic adult que era a la sala es va meravellar de sentir el debat tan interessant que estaven fent els infants i joves. Això em va cridar molt l’atenció, perquè si els adults ens sorprenem de la capacitat que tenen els nens i nenes per expressar-se i per aportar idees, alguna cosa no estem fent correctament en relació a la participació de la infància en la nostra societat.

La trobada va continuar amb la presentació que van fer els mateixos infants i joves, representants de dotze esplais diferents d’arreu de Catalunya, d’experiències que estan portant a terme, com ara el projecte de millora del Parc de la Llàntia, a Mataró; la campanya per reivindicar poder jugar a pilota a la plaça de Vilanova del Camí; la neteja de les lleres de la riera de Cervelló, o la participació d’una delegació d’adolescents a la junta directiva d’un esplai de l’Hospitalet i d’Esplugues de Llobregat.

Què pensen els infants de la nostra societat? Què opinen de la seva escola, del seu centre de lleure educatiu, del seu entorn, de la política, de la relació amb el món adult? Ho sabem? ¿O potser els adults no tenim prou en compte les possibles respostes dels infants? ¿Estem preparats per incorporar els infants (de 0 a 18 anys), el 21% de la població, en la construcció conjunta de la nostra societat? Són preguntes sobre les quals tots hauríem de reflexionar. En tot cas, però, haurem d’aparcar la manca de consideració i la superioritat que l’adult ha aplicat sobre la infància durant segles per entendre, d’una vegada, que la participació dels infants i dels joves en la nostra societat és del tot imprescindible perquè, entre altres consideracions, és un dret inalienable.

Tal dia com avui fa 27 anys l’ONU va aprovar la Convenció dels Drets de l’Infant, que va ser ratificada al nostre país el 1991. El pas més important que va comportar aquesta convenció va ser el fet d’entendre que els infants són subjectes de dret i, per tant, això els situa en la categoria de ciutadans del present, amb capacitat per actuar, per intervenir, per associar-se, per opinar i per expressar-se lliurement, etc., en tots els àmbits i afers que els afecten.

El lleure educatiu és un bon espai per posar en pràctica la participació activa dels infants i joves, perquè a participar se n’aprèn participant. Per això, des de Fundesplai reivindiquem el dret al lleure per a tots els infants, com un valor clau en el seu desenvolupament integral. Posem els nens i nenes al centre de les nostres intervencions, tant en els esplais com en el marc escolar (temps dels migdies, extraescolars, etc.) i en els diferents serveis de lleure, per educar en valors, des de les capacitats i els interessos dels més petits.

Com a societat hi ha petits gestos que podem fer per afavorir la participació dels infants a casa, a l’escola, a l’esplai: incorporar l’escolta en les activitats i en la vida quotidiana; ajudar a fer que emergeixin les opinions i propostes de millora; tenir en compte els seus interessos i la seva mirada; incorporar l’assumpció de responsabilitats individuals i col·lectives per part dels infants; impulsar projectes i accions en favor de la millora de la comunitat i l’entorn proper.

L’exemplar d’avui de l’ARA és un bon exemple de com entendre aquesta infància amb drets, amb veu, amb capacitat transformadora. De com fer possible la ciutadania dels infants.