Les cistelles, en castellà

Fa uns anys vaig veure jugar uns nois a la pista del carrer que hi ha al davant de la Blanquerna, al Raval de Barcelona. Eren filipins, i quan es van adonar de la meva presència es van acostar a mi per comentar-me que em seguien.

-Llavors, mireu TV3? -els vaig preguntar.

-No, mai; només el bàsquet.

I llavors, abans de tornar al joc, un d’ells va dir rient “Cassoleta”, una paraula que jo utilitzo habitualment en les transmissions per emfatitzar una cistella.

Els imagino assabentats del fet que, segurament, TV3 perdrà els drets de l’Eurolliga la temporada que ve, després de trenta anys de seguiment acurat. L’ofegament econòmic que pateix la Televisió de Catalunya ha fet que hàgim perdut els drets de les grans competicions esportives, una darrere de l’altra.

Però això, distingits lectors, té una lectura molt més greu. Més enllà de la pèrdua de bones competicions, estem davant d’un veritable drama lingüístic: ens estem acostumant a sentir tots els grans esdeveniments esportius únicament i exclusivament en castellà. I això és fer la nostra llengua, cada dia que passa, una mica més petita: perdem les batalles i el pitjor de tot és que a ningú sembla que li importi gaire.

A mi, quan vaig entrar a TV3, fa més de 30 anys, gairebé al principi de tot, em van comentar que la ràdio i televisió públiques catalanes tenien una missió fonamental: preservar el nostre idioma. I jo m’ho vaig creure, i sempre he treballat tenint en compte aquesta premissa fonamental.

El bàsquet és un esport d’enorme tradició a Catalunya, que segueix gent gran, però que té, sobretot, un seguiment massiu entre els més joves, nois i noies. I no podem demanar a tot aquest jovent que tinguin la militància lingüística que teníem nosaltres, molts dels quals veníem de l’escola franquista. No podem. Als joves els hem de donar les coses apamades i el català ha de ser el vehicle d’expressió natural.

Durant aquestes tres dècades, les nostres transmissions, també quant a realització, s’han guanyat un respecte general a tot Europa. Tot això no es pot perdre.

Jo des d’aquí, des d’aquestes línies, voldria fer un crit d’alerta. No està tot perdut. L’Eurolliga és una entitat que té la seu a Barcelona i el seu president, Jordi Bertomeu, és sensible a la nostra llengua i a la nostra cultura, que també són les seves. Movistar vol l’exclusivitat, però l’acord encara no està signat. Vull demanar, a qui sigui, a qui ens pugui ajudar, que eviti que les cistelles només es narrin en castellà a Catalunya. Sisplau.