Encara que sembli estrany, a mi la immigració no em preocupa gens ni mica. Només penso de manera insistent en el tema quan els mitjans repeteixen una vegada i una altra les imatges dels qui arriben a les costes i són pintats com a allaus invasores, sense context, sense un gran angular que expliqui el fenomen en la seva totalitat. No es diu, per exemple, que el gruix més important de persones sense permís per quedar-se al país no arriben amb cayucos sinó amb un visat temporal que deixen caducar. No recorden mai que si la gent ve és perquè hi ha llocs de treball i si la feina fos a un altre lloc se n'hi anirien. Però la mirada eurocèntrica, tan narcisista sempre, insisteix en el relat alarmista que dibuixa els nouvinguts com a persones que venen a aprofitar-se de la prosperitat del Vell Continent, com si el Vell Continent no hagués crescut i prosperat en part gràcies a tots els que hi han vingut a treballar. A mi em preocupa la immigració quan observo que en l'opinió pública va calant, gota a gota, aquesta deshumanització que converteix nens, dones embarassades i homes joves en sospitosos i delinqüents en potència només pel seu color de pell. És un racisme primari i ranci que crèiem desterrat de les societats democràtiques. Només cal recordar que als ucraïnesos no només no se'ls va barrar el pas quan fugien de la guerra sinó que alguns es van afanyar a anar-los a buscar a la frontera. Sí, em dol i m'amoïna molt descobrir que els mateixos discursos que van legitimar l'esclavitud i la colonització continuen ben vius en el tracte que es dispensa a persones que no coneixem de res. I en la meva enquesta particular del CIS entre els principals problemes hi hauria el fet que polítics amb una enorme capacitat d'impacte utilitzin els seus càrrecs per assenyalar directament el "moro" (encara que no en diguin així i els envegin el cos de "gym") convertint-lo, de nou, en el culpable de tots els mals. En l'enquesta d'aquest organisme oficial tan potinejat, ¿hi ha opció de marcar el racisme com a principal preocupació dels espanyols o es dona per fet que no hi ha cap espanyol que en pateixi les conseqüències ni cap que no pensi que atiar l'odi contra els únics habitants que no poden votar és un perill per a la democràcia?
La distinció que fa l'enquesta oficial entre problemes llunyans i problemes propers contribueix perversament a fomentar la percepció de la immigració precisament com a problema. I que les preguntes sobre els polítics hagin estat segmentades fins a caure en el rànquing demostra una manipulació barroera per fer dir a la població allò que més li convé a qui pregunta. ¿No és estrany que, per exemple, el tema de la violència contra les dones no aparegui per enlloc quan, de fet, és un fenomen que provoca morts gairebé diàries, deixa orfes i un enorme dolor? Jo dec viure en una realitat molt diferent de la que reflecteix el CIS, però en el meu entorn els problemes reals són uns altres. Per a la gent gran són la soledat, la dependència i la falta d'atenció. Per a les famílies amb fills petits, el que ocupa i preocupa són els dificultats per fer compatible la criança amb la feina i el deteriorament del sistema educatiu. Per a la majoria, la inflació suposa haver de fer mans i mànigues per estirar uns sous que no pugen al mateix ritmen que pugen els preus. Per als joves en edat d'emancipar-se, l'habitatge és la base de tot el seu malestar. Per als autònoms, la incertesa. Per als malalts, les llistes d'espera. Totes aquestes qüestions podrien provocar importants mobilitzacions socials, manifestacions, vagues, etc. Però el CIS ja s'ocupa de dir-nos el que és important. És tot un detall que ens estalviïn haver de pensar per nosaltres mateixos.
