Cifuentes es crema

Fa olor de podrit i no precisament a Dinamarca. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, va dimitir ahir per haver cisat dues cremes antiarrugues de supermercat el 2011. El fet no és menor, tractant-se de l'honorabilitat d'un càrrec públic, però no arriba a la gravetat d'atribuir-se un màster sense haver fet els mèrits necessaris i de carregar-se el prestigi que podia tenir una institució universitària feta a mida del PP. Cifuentes ha resistit durant un mes demostrant la còmoda relació de la presidenta madrilenya amb la mentida i l'aparença, però a banda de la humiliació, el cas és important pel component de 'vendetta' que suposa la publicació del vídeo 7 anys després de la gravació. Pel que sembla, les gravacions de seguretat s'esborren a menys que puguin arribar a "bones mans" i es guardin silenciosament fins al moment oportú. Aquest no és un cas de periodisme d'investigació si no de tràfic de dossiers. El digital que va publicar el vídeo ha servit per desencallar una situació política enverinada per la resistència de Cifuentes, que s'havia encastellat en el càrrec i feia perillar per al PP el manteniment de la presidència de la comunitat madrilenya. Rajoy va girar el polze públicament, des del Congrés, amb un lacònic "Cifuentes ha fet el que havia de fer". Oportunament, Cifuentes desapareix de l'escenari i el pacte del PP amb Ciutadans per mantenir Madrid ja no perilla.