Com arriba la ciència al món rural?
Les ciutats han anat acumulant riquesa i poder al llarg de la història, i sovint és on trobem els òrgans responsables amb poder de decisió. Un estudi fet l’any 2003 per Sven Dierig i coautors situava la ciutat com l’espai del coneixement científic per antonomàsia. Vint anys més tard del diagnòstic fet per Dierig, ¿coneixem les singularitats de la comunicació científica en el món rural?
La majoria dels projectes de recerca són finançats per diner públic, un fet que implica que urgeixin maneres de fer arribar aquest coneixement a la societat. Actualment, les activitats de ciència ciutadana, és a dir, activitats científiques participatives, i les activitats divulgatives per fer més atractiva la ciència als més joves i fer-la arribar a tothom estan agafant protagonisme. Ara, en la fase de proposta d’un projecte de recerca, ja existeix una avaluació de les activitats que es duran a terme per difondre el projecte de recerca i els seus resultats.
També dins dels projectes ja concedits (sobretot els europeus) hi ha partides específiques per finançar activitats de comunicació científica i fer arribar la ciència a tots els públics. Les activitats de divulgació científica de caràcter global i amb finançament específic també estan en augment, com per exemple la Nit Europea de la Recerca, en què més de 50 entitats científiques de tot Catalunya van oferir la setmana passada (majoritàriament a les grans ciutats) xerrades, tallers, jocs, experiments i moltes altres activitats gratuïtes per a tots els públics. Totes aquestes activitats són de vital importància, i el seu impuls és primordial per acostar la recerca i el coneixement científic a la societat. Aquest tipus d’activitats divulgatives compten amb el suport d’universitats i dels principals centres de recerca del país, per difondre i fer atractiva la recerca feta pels investigadors de casa nostra.
A Catalunya hi ha una quarantena de centres de recerca, i només el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya està fora d’una gran ciutat, al Solsonès. Trobem algunes petites subseus de centres de recerca de l’IRTA, com els de Monells (Baix Empordà), Alcarràs (Segrià) i Amposta (Montsià); o bé el CSIC, amb el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Selva) i l’Observatori de l’Ebre. En l’àmbit de les ciències socials trobem l’Institut Català de Paleontologia, que té presència al Pallars i l’Alt Urgell. Aquest desequilibri pel que fa al repartiment de centres de recerca fa que els principals projectes divulgatius de ciència es facin, en la seva majoria, a les grans ciutats, ja que és on es troben els professionals i els centres de recerca per liderar-los. Així doncs, ¿com arriben els projectes de divulgació científica a poblacions de menys de 1.000 habitants o, dit d’una altra manera, fora de les poblacions on se situen els grans centres de recerca i les universitats? Doncs hi arriben amb comptagotes.
Sovint, la població rural ha quedat desdibuixada i només se li ha atorgat valors ambientals i paisatgístics, i urbanament s’ha considerat els pobles com a espais lúdics i de consum. No sembla que la població rural sigui concebuda com un conjunt de ciutadans amb necessitats pròpies allunyades d’un futur lligat exclusivament al turisme o l’agricultura. Això ha propiciat un despoblament rural cada vegada més evident. Si bé és cert que la proximitat dels centres de recerca i les universitats ajuda a crear sinergies i col·laboracions entre ells, posar en marxa laboratoris i centres de recerca fora de les grans ciutats no ens hauria de sorprendre, ja que aporta població i riquesa i cohesiona el territori. A més, seria una manera d’oferir recursos. Les escoles rurals normalment disposen de menys finançament, i fer arribar microscopis i material als laboratoris de ciència sol ser més costós.
Desconec si l’Estatut del Municipi Rural, en què està treballant el Govern per aprovar-lo l’any vinent i que pretén fer a mida lleis que, sovint, a causa de la centralitat urbana, no tenen sentit en el món rural, hi posarà la seva atenció. Ens trobem en plena època postpandèmia, quan se’ns va dir que el teletreball impulsaria un canvi de paradigma que donaria valor al món rural. Des del món rural hi ha força expectatives sobre aquesta nova era, però sobretot en la promoció de la recerca i les activitats de divulgació científica, encara que només sigui per una qüestió de justícia territorial. Si volem construir un país basat en la indústria del coneixement, i no deixar enrere el món que hi ha més enllà de les ciutats, ajudem a la creació d’una societat territorialment més pròspera i igualitària.