"Primer és el somni! Ens hem d’atrevir a somiar, però a somiar bé [...]. No a somiar monstres sinó en un món millor". Ho diu l’artista Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) amb una veu i uns ulls enèrgics enmig de la redacció del diari. L’artista visual, que ha explorat els límits del videoart i ha fet una àmplia obra alimentada per la ciència, la filosofia i l’espiritualitat, s’aventura a "explorar els límits d’un diari" de paper. Els límits de la impressió, els de la fotografia, els de l’equip que es converteix en un laboratori d’innovació, d’una rara i rica col·laboració entre el periodisme i la creació artística que ja hem experimentat amb altres artistes extraordinaris, com Miquel Barceló, Perejaume, Jaume Plensa, Ferran Adrià i altres.
Aquest cop, l’artista del vídeo, de l’aire, de la llum i l’ombra treballa des d’un lloc completament diferent i decideix fer una intervenció en cada pàgina amb objectes que van a l’arrel d’allò que tractem els periodistes i que no és altra cosa que la vida en marxa, el batec del planeta. La recerca ens uneix durant setmanes amb un objectiu comú que diumenge el lector tindrà entre les mans com un objecte únic. Hem fet un diari que explica allò que és rellevant i nou, que mereix ser explicat, amb la intervenció de la mirada de l’artista alhora científica i xamana que fa olor de gessamí. Forta i fràgil. Intensa. L’artista va a totes. Balcells entén l’art com "una via de coneixement, una manera d’aprofundir en aquest viatge que estem fent tots junts, que no entenem gaire de què va".
Pensant com faria aquesta obra irrepetible, l’artista obsessionada per la llum, que qualifica de "veu de la matèria", va decidir intervenir sobre les pàgines del paper amb objectes "trencant l’estructura del diari". Això ha significat fer foc en una llauna al mig de l’estudi, pujar un mirall trencat a buscar la llum del sol i el cel del terrat, buscar una brúixola, una dama del paraigua o recuperar objectes que l’han acompanyat durant dècades com una memòria dels primers ordinadors d’IBM de quan feia "art per hores" a l’inici de la seva carrera als anys setanta a Nova York. També l’ha portat a convertir una bola del món en un joc de colors i ombres a les pàgines centrals que va costar un dia sencer que passés "de correcte a màgic". Tot aquest treball, obres úniques treballades una per una per a cada una de les pàgines, s'ha fet amb la col·laboració i complicitat de tota la redacció del diari, que s'ha adaptat en la mesura del possible a les exigències de l'art, però especialment de la dissenyadora Cristina Córdoba i el fotògraf Ferran Forné. I, a més, en el dossier coordinat per Toni Pou aprofundim en la visió, un dels seus grans temes, amb col·laboracions de rellevants divulgadors científics que ens parlen del microcosmos al Big Bang passant pel que miren les màquines o els animals. I al suplement Ara Diumenge, coordinat per Catalina Serra, explorem la vida i l'obra de l'artista per permetre que qui vulgui hi pugui aprofundir una mica més.
I és que Balcells és un calidoscopi. Un dels seus miralls és l’avi arquitecte i inventor, Eduard Maria Balcells Buigas, que la va introduir en les matemàtiques i la tècnica. D’ell és l’arrel precisa, el càlcul i el funcionament. "De petita em va fer unes ulleres que es va inventar que tenien uns prismes que permetien mirar cap endavant i cap enrere, de manera que el món per a mi ja no era pla sinó que amb aquest giny podia veure-ho tot alhora", en recorda. Unes de semblants, aquestes inspirades en les que va portar per poder llegir quan de jove, arran d'un accident, va estar immobilitzada al llit durant mesos, són les que ara du a la nostra portada.
Però encara té un altre mirall, el de la besàvia birmana, Luisa Batlle (nascuda Henrichs Marlay), que passa per Alemanya i arriba a Centelles, on, a més de viure una vida apassionant, crea un magnífic jardí "ple d’avingudes i fonts". Així, Balcells és fruit del rigor científic i de la poètica oriental. Com ella diu, "la ciència també és misteri".
En l’aventura amb l’ARA ha volgut fer un "diari etern". Es dirigeix als periodistes dient-nos que "el més difícil és atrevir-se a somiar el jardí" i apareix la noia que va canviar el franquisme per les manifestacions contra la Guerra del Vietnam i per l’alliberament de les dones que exigien la revolució "ara".
Als periodistes de la secció d’Economia els diu que parlarem de "l’abundància" i la utopia i no de la confrontació i "la tisora i la lluita com un ganivet".
Eugènia Balcells utilitza el fil com el fil de la història, del diari, de la vida, i lamenta que "estem en un moment d’un narcisisme extrem i l’espai públic l’ocupen persones que no hi són perquè el seu nivell d’evolució sigui molt alt".
Al diari procurem fer les bones preguntes i buscar respostes. Ella se’n fa dues de fonamentals: "Qui volem ser? Quin món volem?". La seva resposta és que cada matí decideix ser optimista i creu en un "corrent soterrat que desitja el canvi". Part rellevant: "Serem les dones les que canviarem la naturalesa del poder i no el poder el que canviarà la naturalesa de les dones".
Geni de l’art experimental, del vídeo, artista dels performers i de fluxos, anima els joves creadors: "Sortiu de l’escola, viviu, enamoreu-vos, perquè l’obra no pot sortir de cap altre lloc que de vosaltres".
El que importa és l’experiència, el viatge, la passió, i per això posa a portada amb unes ulleres que tenen uns prismes que permeten moltes visions alhora. Són finestres a la realitat, com les diferents longituds d’ona que componen una de les seves obres més importants: Freqüències.
Parlant d’obres s’emociona quan recorda que Postal de postals, dedicada a Barcelona, està acumulant pols en un magatzem de l’Ajuntament. I malgrat que no és persona de nostàlgies conclou amb un emocionat "a Barcelona no es té cura de les coses".
Balcells té exposició ara a la Fundació Vila Casas, treu llibre i treballa per instal·lar la seva fundació a Castellar de la Selva, "un espai per pensar i veure què en surt, idees i solucions que sortiran del diàleg transversal".
L’últim objecte triat, que tanca el diari, és una au fènix i la seva ombra. És el punt final i també un nou inici. Tanca l’ARA, diu, "sobrevolant el mateix diari, Barcelona i el planeta". Realment, l'Eugènia Balcells ha fet un diari etern. Eternament agraïts per l'aventura que avui els lectors teniu a les mans.
